La cançó de l’estiu

Aquest hivern no marxa mai. Aquest any sembla que, més que mai, li costa desenganxar-se de les nostres muntanyes, la boira s’hi ha incrustat i cada vegada que s’aixeca una mica deixa veure un tel de neu. L’altre dia sentia un meteoròleg amb mitja rialla a la boca que deia que això és el que toca, que la primavera és l’estació en què regna la inestabilitat. A l’abril, aigües mil, fa la dita, i per al mes que ve cada dia un raig. D’aigua, s’entén; és a dir, de pluja. Això és el que diu el nostre refranyer popular, però la veritat és que un hivern tan llarg i tan cru i fred feia temps que no el recordava. Tot i que, ara que hi penso, això ho dic cada any, perquè no oblidem que som al Pirineu, i aquí el fred té mandra i li costa marxar.

Tot i així, els músics del país ja hem rebut la ja habitual convocatòria de la Ràdio i Televisió andorrana, per enviar-los propostes sobre la que haurà de ser la cançó del proper estiu d’Andorra Televisió; la cançó que la nostra tele utilitzarà per fer els jingles i els separadors de la cadena.

Jo, com a músic, mai no estaré prou agraït que la televisió pública faci això per nosaltres; representa una oportunitat d’or per mostrar a tot el país el potencial creatiu que tenen els nostres músics.

Vam començar els Madretomasa amb la cançó de fa dos hiverns, La teva llum, una balada nadalenca molt escaient. Després, l’Héctor Pérez va composar un tema d’estil comercial i estiuenc que va sonar a les nostres ràdios i televisions l’estiu passat. Aquest hivern ha estat el torn del Pali, el talent d’aquest cantant de rumba d’Andorra va fer que les nits de Nadal tinguessin una mica de ritme més enllà de les nadales tradicionals, que no en solen tenir gaire. I ara veurem qui ens amenitzarà els dies d’estiu al costat de la piscina des de la ràdio i la tele públiques.

Aquest tipus d’accions són les que, des del meu parer, fan créixer els músics i la música andorrana. La creació de la Sdadv i propostes com aquesta faran que hi pugui haver una indústria discogràfica. Jo hi confio. Sé que la cosa anirà lenta i no serà pas d’avui per demà, però hi tinc molta fe. Estic en contacte amb el talent andorrà dia a dia, i veig molta gent disposada a composar, cantar, intentar engegar una carrera discogràfica...

Tot i que s’ha de dir que, amb el fred que fa, costa agafar l’ukelele i composar una cançó que parli del caloret, de les tovalloles a la vora del llac o de pantalons curts i xancletes. Però, com ja sabeu, els músics estem acostumats a les tasques més feixugues, i ens en sortirem.

Gràcies, Ràdio i Televisió d’Andorra per comptar amb nosaltres.