Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Robert Lizarte

Robert Lizarte

Divulgador històric i campaner

 

 

La Candelera




Les festes de Nadal acabaven tradicionalment a casa nostra el dia de la Candelera, és a dir, el 2 de febrer. La Candelera és la celebració que quaranta dies després de Nadal, l’Església commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem per part del seu pare Sant Josep i la purificació de la seva mare, la Verge Maria (a la tradició jueva, les mares havien d’esperar-se quaranta dies després del part per purificar-se i fins aleshores no podien presentar el nadó davant les autoritats religioses)
Semblaria ser que és una de les festes marianes més antigues introduïda pel papa Gelasi pels volts del segle V. Pels volts d’aquestes dates, els antics romans celebraven la festa de la llum, ja que a partir del mes de febrer el dia s’allarga més i quedava menys hivern per davant. 
A Andorra, a l’antigor, el dia de la Candelera era molt celebrat (la mateixa  paraula prové de candela) i és precisament en aquest dia que a l’església tota la feligresia mantenia una candela encesa durant la celebració per  representar la llum divina, que per a l’Església és Jesús.
S’anava a missa amb molta devoció i s’emportaven cap a casa amb molta reverència la candela beneïda que havia servit a la celebració. Una vegada a casa, la mestressa la guardava en un lloc ben tancat i privilegiat. Era un objecte sagrat, un tresor. Només es feia servir en cas d’extrema necessitat, per alguna malaltia o per un altre assumpte greu, com ara l’acompanyament d’un moribund, donant-li guia mitjançant la llum de la candela al seu esperit. Quan algun membre de la casa era lluny de la llar i es volia pregar per ell (em relataven les padrines que ho havien vist fer a les seves mares i padrines) era costum d’encendre la candela una estoneta cada nit al costat de la finestra principal de la casa, mentre resaven algun novenari a la Mare de Déu o algun sant d’especial devoció, repetint-se aquesta mateixa acció cada dia durant nou dies seguits.
Quan a l’antigor, tronava fort i mentre repicaven les campanes de l’església, a totes les cases s’encenia la candela per tal de protegir els habitants i els animals sempre al costat d’alguna estampa o imatge tot resant devotament un parenostre, acompanyat de la cèlebre oració: “Sant Marc, Santa Bàrbara i Santa Creu, no ens deixeu”. També en aquest dia es desmuntava el Pessebre i es guardava al cap de casa fins al 8 de desembre, data en la qual tornava a començar el cicle de Nadal i tornava a posar-se. A algunes parròquies es representava el Ball de l’Ossa, ja que, com a la majoria de pobles europeus, creien que era l’últim dia de l’hivern i que com que la primavera s’atansava l’os sortia del seu cau. A Encamp, encara la representem pel Carnaval.
La cultura popular també ens informa que segons el temps que faci per la Candelera, sabrem quin temps farà: “Si la Candelera plora, l’hivern és fora; si la Candelera riu, el fred encara és viu”, “tant si plora com si riu l’hivern encara es viu” que deien els padrins!
El dia de la Candelera és just al bell mig de l’hivern. És a dir, són tants els dies que han passat des que va començar l’hivern, com els dies que queden perquè s’acabi.
Al nostre Principat moltes esglésies encara s’omplen de fidels que participen en la missa i s’enduen, tal com havien fet els seus avantpassats, la preuada candela cap a casa. També els electricistes fan festa, car la Mare de Déu de la Candela és la seva patrona.
A França és un costum antiquíssim menjar creps a la llum de les candeles. Per als nostres veïns del nord és el moment d’aplegar amics i familiars al voltant d’una taula tot compartint aquest senzill dolç. Si es vol assegurar prosperitat per a tot un any cal fer-ho tot compartint-les a la llum de les espelmes i amb una moneda a la mà, i si és d’un metall preciós, millor!
Si aquell dia no es feien creps i no eren compartides amb amics i familiars, en algunes regions creien que el blat de la collita es faria malbé tot podrint-se, és per això que tothom, per poc que pogués, s’afanyava a fer-les i compartir-les. 
Per als nostres veïns la tradició la remunten al segle IV i vol que el papa Gelasi les ofereixi a tots els pelegrins que arriben a Roma en aquell mateix dia que instaurà la festivitat l’any 496. I així any rere any, fins als nostres dies.
L’endemà de la Candelera se celebra la festivitat de Sant Blai.
Sant Blai, conjuntament amb Sant Llop (depenent de la parròquia era l’un, l’altre o ambdós) eren els advocats i patrons contra el mal de coll o esquinància (angines) invocats d’antuvi pels nostres avantpassats. En aquell dia, i encara avui, es portaven a l’església aliments per tal que el mossèn els beneís per intercessió d’aquest sant, especialment caramels, fruits secs o confitats.
Aquells aliments beneits eren reservats pel dia que a casa algú tenia mal de gola, coll o angines, tot llepant-los amb molta devoció mentre es recitava alguna vella oració o un fragment dels goigs.
Semblaria ser que a l’antigor era costum, a la capital i a Sant Julià, treure la imatge del sant en professó amb un parell d’espigues de blat, tot resant el Rosari i encomanant-li la collita de l’any en curs, tot dient-li molt devotament: “Sant Blai, Sant Blai, voleu-nos donar bon blat per tot un any.”
També era costum no treballar i fer festa. Per Sant Blai era un dia que no es podien fer les feines de la casa, ni escombrar, ni el llit. Tan sols donar de menjar al bestiar i poca cosa més: hom creia que Sant Blai castigava amb mal de coll a qui ho fes. Al matí s’anava a la missa de l’Alba per tal de beneir els aliments, i a la tarda, havent dinat un bon àpat preparat del dia anterior, es ballava animosament al so d’un acordió o algun altre instrument rudimentari, a l’interior de la Casa Comuna, puix les gèlides temperatures no permetien de fer-ho a l’exterior.

Comentaris: 1

Comentaris

Extensa i amable informació sobre uns costums i tradicions que cal preservar de l'oblit!
El que no es coneix no es pot valorar. I el que no es valora no es voldrà conservar!
Feina per tothom, no sols per les padrines i els padrins!

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic