Dimarts passat aquest rotatiu publicava una notícia que se’n diu de dades estadístiques que anunciava que el departament de Justícia i Interior ha expedientat 28 persones per tenir doble nacionalitat. Aquesta notícia de xifres i poc més d’informació del que diu la llei ha estat de les més visitades darrerament al web del BonDia. La raó d’aquest interès és de tothom coneguda. Tenir la doble nacionalitat és una cosa molt estesa entre els veïns d’aquestes terres dividides per unes casernes uniformades. Una il·legalitat molt habitual i que sobrepassa la quantitat irrisòria de 28 expedients en cinc anys. Salvant la distància de la tipologia de delictes, és tan estesa com el contraban, un altre dels temes d’actualitat més llegits. Són il·legalitats que es denuncien perquè la llei hi és, però si algú volgués obrir la capsa de pandora aquestes desenes de persones expedientades podrien passar a milers. I de tothom és conegut. I les lleis hi són per això, per complir-les, però hi ha qui pensen allò de “feta la llei, feta la trampa” i viuen en la il·legalitat fins que els multen o simplement els treuen un passaport. Mentrestant, van fent negoci. Altres il·legalitats són “permeses” perquè el sistema legislatiu no s’adiu amb la realitat. I mentre no poden establir-se clíniques privades de fertilitat a falta de llei, la CASS paga els tractaments per fer-los fora. Quan la llei i la realitat no coincideixen, és més es contradiuen, alguna cosa falla. La llei, per a això de la doble nacionalitat, diu que “si el Govern en té constància incoarà d’ofici”. Però de vegades les autoritats miren cap una altra banda perquè ningú vol obrir la capsa de pandora. A molts els convé tenir-la ben tancadeta.
