Que diu la Carmeta que prou, que ella ja comença a tenir un dallonses ple i que a partir d’ara es declara objectora i que no pensa separar mai més les escombraries, que després de tota la feinada per aprendre’s quina cosa va a quina bossa, de tenir la minúscula cuina plena de cubells i de fer una feina per la qual no sols no cobra, sinó que cada cop paga més, s’ha acabat el bròquil. Diu la Carmeta que ella ja va sufragar uns contenidors intel·ligents, que deuen tenir moltes més neurones que qui els gestiona, perquè a ella, que s’encamina cap als vuitanta-i-uns-quants, només faltava que ara li fessin aprendre a fer anar l’esmarfon, que prou feines té amb el comandament de la tele quan es posa tonto, i que si els sembla bé, sí, es comprarà un iPhone 15 per anar a llençar les escombraries. Que li van assegurar que li donarien una targeta i després de tot un any, no han estat capaços de programar una solució que el seu net, el hacker de sis anys, deixaria llesta mentre es fa el berenar. Res més indignant i humiliant que a la seva edat no tingui autonomia ja ni per baixar la brossa. Així que separarà la vostra tieta, crida tota emprenyada, pensant que prou feines té d’estirar la ridícula pensió, mentre els fills s’escarrassen a canviar de bossa els plàstics, vidres i paper i la neta adolescent, molt ficada en el seu paper de Greta Thunberg, està a punt de fibril·lar en un atac d’angoixa ambiental: “És que mama, la iaia Carmeta és una cabrona egoista”, plora a crits, mentre l’àvia gira cua pensant que pel que li queda en el convento. “A mi i a vosaltres, que ja veurem si aquell sumbat del Putin o els xalats de l’Orient Mitjà no ens foten un bon pet a tots”.
