Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Carles Sánchez

Carles Sánchez

Estudis Literaris

 

 

La carretera

La carretera




No és gaire llarga, però tampoc és curta. El visitant la veu irregular, plena de llambordes. El conductor ja s’imagina la constant vibració del vehicle. I quan s’hi apropa, el visitant comença a distingir que el quitrà són crancs i que la recta carretera és una munió d’invertebrats que s’acumulen els uns sobre els altres, amb la mirada indesxifrable del crustaci. Són crancs viatgers que acudeixen a la crida de l’instint, com els de l’illa de Nadal, al Pacífic. Una carretera de crancs, això és La ruta migratòria, una singularitat paisatgística, de Javier Balmaseda.

No és pas estranya una carretera a l’obra de Balmaseda, de fet formen part de l’imaginari que ens suscita el seu nom i una visita al seu web ens ho confirma. Tampoc és estranya la conjunció de l’element artificial -el quitrà i la via– i l’animal –ens recorda els cavalls de Venècia, fixats sobre els gats hidràulics del taller mecànic. El contrast, però, sí que provoca un efecte d’estranyament, allò que Víctor Shklovski anomenà ostranenie i que es podria traduir com a desfamiliarització o estranyament. Aquest sortir d’allò que ens és familiar, d’allò que coneixem, és per a Shklovski, i per als seus companys de l’OPOJAZ, el que defineix l’art i la literatura. Jo personalment m’hi trobo còmode amb aquest concepte, ja que descriu l’efecte de l’obra. No la intenció de l’autor ni el nombre i costums del públic, sinó allò que provoca l’obra llençada al món. Aquest, trobo, és un mèrit suficient per considerar-la.

Per causar aquest efecte, per treure’ns d’allò quotidià i submergir-nos en el misteri, en la paradoxa, en l’impossible, en el sinistre, en la bellesa i en l’inefable, o en tot alhora, cal treballar on ho fa l’art, en el món simbòlic. I cal crear noves conjuncions, inèdites o variacions de les anteriors. Si hom se submergeix en el lloc comú, en els clixés i en les desafortunades modes –més o menys actuals, més o menys passades– l’efecte es perd i ja és ben igual quina fos la intenció de l’artista, si crítica o apologètica, si destructiva o innòcua.

En el cas dels crancs, crec que el joc metafòric és complet i pulcre, i més sabent que qui la treballa ho porta fent molts de temps i que coneix el viatge i el trasllat. La resta la fa la realitat –de vegades succeeix que obra i realitat s’hi troben en moments culminants i el llenguatge propi que s’ha anat desenvolupant durant anys aconsegueix explicar el fenomen. Crec que aquí això passa. De sobte, enquadrem l’obra en una situació concreta, tot i que la migració és una realitat del món abans fins i tot que la humanitat es definís com a tal. Però ens serveix per referenciar aquella realitat immediata. Potser era la intenció de l’autor assenyalar el Mediterrani o El Paso, o potser no i aquella carretera d’innombrables crancs de fang negre –la qüestió de la quantitat, en la via d’allò sublim, sembla que ens és necessària per figurar-nos la magnitud dels fenòmens– és qualsevol migració que s’hagi donat en la història. La qüestió, trobo, és que l’un és l’altre: crancs són carretera.

Una altra cosa sobre la qual fa interrogar-me l’obra és sobre si essent la intenció discursiva crítica assenyalar aquelles realitats aquesta aconsegueixi efectes, diguem-ne, polítics. Aquí ja no tinc les coses tan clares ni tantes esperances. Fins i tot la paraula –que a través del dret configura realitats efectives– depèn, en darrer terme, de la força de qui la digui.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic