La Carulla vs. Maradona

La setmana passada va morir Montserrat Carulla, una de les actrius més estimades i amb major trajectòria del panorama teatral, cinematogràfic i televisiu català. Una històrica dels escenaris, un referent per a moltes generacions i una figura que es mereixia tots els records i homenatges del món. La Carulla va tenir la mala sort de morir la mateixa setmana que Maradona. Una altra figura amb història. Com a aficionada al futbol no puc evitar sentir la pèrdua de qui va ser el millor a la seva època i que va fer somniar una generació, com anys més tard ha fet Messi. Però als informatius s’ha trobat a faltar aquests dies un record més crític de l’astre argentí. Que al seu país el tinguin com un Déu, no ha d’impedir a qui fa la feina ben feta recordar també totes les parts fosques d’un personatge que exemplificava el millor i el pitjor d’una persona. No es poden oblidar les addiccions, els escàndols, els maltractaments... però ni a la televisió pública de Catalunya van ser capaços de donar el tracte que es mereixia cadascú. El fill de la Carulla ha protestat, i amb raó. Després de veure una secció d’esports del TN dedicada pràcticament per complet al futbolista, dos o tres dies de seguiment de la vetlla i l’enterrament i un especial que va fer canviar fins i tot la programació nocturna de la cadena –vaig al·lucinar–. La Carulla no va obrir l’informatiu, ni se li van dedicar el mateix nombre de minuts d’informació ni de record de la seva trajectòria i els programes especials es van relegar al canal 33. Per què es mereix més Maradona que la Carulla? No és millor exemple ella que ell? Futbol vs. cultura. Maradona vs. Carulla. És clar qui hi perd sempre.