La casa de caça, el port de Siguer

Rialb, la vall, marca el traçat nord d’un camí que s’estenia des d’Andorra la Vella i Escaldes Valira amunt cap a la Massana i Ordino. Sens dubte, si reculem en el temps es tractaria del camí més recte per connectar Andorra amb el comtat de Foix; o venint més del sud, tot l’Urgellet, on hi havia bona part dels dominis dels Castellbò i dels Caboet amb els terrers foixencs.
El port de Siguer (2.395 m) uneix la parròquia d’Ordino amb aquesta petita població situada en una vall tributària de la de Vic de Sòs, al Sabartès, tot el país que avui centralitza Tarascon. Siguer és un petit poble sense pretensions, que organitza les seves modestes cases a l’entorn d’un carrer, que segueix el traçat d’un itinerari, antic i vell, que portava cavallerisses i passants cap al sud, cap a Andorra. El nom d’una de les parts d’aquest carrer principal, Route de l’Andorre, és prou definitori de la importància que devia tenir aquest enllaç amb l’avui Principat. 
És en aquest carrer on trobem un restaurat edifici de maó, amb entramats de fusta, la construcció del qual volen fer recular al segle XIV i que anomenen en llengua francesa la Maison de chasse des comtes de Foix, però que molt probablement era la casa del consolat (casa del Comú) de Siguer. La vinculació de la caça lliga amb la figura del comte Gastó III, anomenat Febus, vanagloriat a la literatura francesa, que en morir sense descendència, heretà Foix i el Bearn, i el senyoriu indivís d’Andorra, el seu cosí, Mateu de Castellbò.
Més avall, cap al nord, camí del riu Arieja, el castell de Miglòs senyoreja el país des de l’alçada, en aquest espai que volem pensar medieval, però que les roques calcàries ens fan recular fins a època prehistòrica, de quan els grups humans d’aquell territori s’endinsaven en el més profund de les coves per dibuixar bisons i cavalls, introduït tot en uns rituals que mai coneixerem, però que prou podem imaginar. L’art parietal de la cultura magdaleniana que s’ha conservat a la cova de Nhaus (Niaux en francès) ens és propera geogràficament i és de les poques que encara es poden visitar, prèvia cita i compra de tiquets. 
Les pintures d’aquells grups humans de fa 13.000 anys, amb representacions d’animals que veneraven i caçaven, em permeten lligar amb la caça d’aquest evocat comte de Foix, propi de gestes, envoltat de poesia, i que lluità al costat dels cavallers teutònics al nord d’Europa.