La casa de la música d’Andorra

Crec que no és el primer article en el qual em refereixo a l’Auditori Nacional d’Andorra, ni segurament serà el darrer; l’Auditori, aquest espai màgic en el qual vam tenir la sort, els meus companys de Madretomasa i jo mateix, de poder-hi tocar el dia 1 de febrer, fa tot just una setmana i mitja, perquè l’equip de tècnics del ministeri de Cultura  van tenir la gran idea d’incloure’ns en la temporada oficial, amb un cartell fora de sèrie farcit d’estrelles llatinoamericanes per acompanyar els actes de la cimera iberoamericana de caps d’Estat i de govern; Pablo Milanés, Lila Downs, Bebel Gilberto, entre d’altres, n’ompliran l’escenari i la platea, ben segur.

Però vull destacar, i agrair, la voluntat que ha caracteritzat el ministeri de Cultura aquests darrers anys, que no és altra que la d’obrir l’Auditori als grups del país. Aquest any, a part de Madretomasa, també hi actuarà Jordi Botey, que torna als escenaris a oferir un recull de cançons d’autor catalanes.

Per un músic d’aquí, tenir a tocar, tan a la vora, un auditori com el d’Ordino que de tant en tant obre les portes als músics autòctons, es pot convertir en una motivació, en una activació, en un propòsit, per això m’agrada destacar que és possible. Madretomasa no hem estat els primers músics d’Andorra a tocar-hi, sense anar més lluny amb Hysteriofunk, el meu altre conjunt, ja ho hem fet un parell de vegades, però també grups com Bluetonics, Iaraké i Ginger, Lluís Cartes, Els Pali, Migue Guerra, Quim Salvat i segur que me’n deixo algun, ja hi ha passat abans que nosaltres, però crec que no ens ha de semblar estrany, al contrari, crec que hauria de ser habitual obrir la casa de la música d’Andorra als músics d’aquí.

Per aquesta raó agraeixo a tothom que hi està implicat que així sigui, perquè així està essent, a poc a poc, però sense treva, anem obrint l’Auditori Nacional als grups de casa.
Està clar que cal oferir un nivell i que no es pot obrir aquest fantàstic escenari, i les instal·lacions sense haver superat un criteri de qualitat. Només perquè ho tingueu present deixeu-me que us expliqui que amb els Madretomasa vam dedicar moltes hores d’assaig per arribar al concert en les condicions que nosaltres creiem que havíem d’arribar, sessions dobles que els nostres cossos de mitjana edat i les nostres pacients mullers han patit, sabíem la responsabilitat que significava tocar-hi, i vam dedicar molt temps a la configuració de l’espectacle, així com a la tria del repertori, la instrumentació i posada en escena, esperem que els que hi vàreu ser ho notéssiu, ja que al darrere hi havia molt esforç.

Sigui com sigui estic convençut que si la porta del darrere de l’Auditori es va obrint per als músics d’aquí, els farà bé, ja que veuran en aquesta oportunitat un objectiu i una motivació, de ben segur.