Com bé deuen saber, la Campanya Internacional per l’Abolició de les Armes Nuclears (ICAN) ha estat guardonada amb el Premi Nobel de la Pau d’aquest any. Es tracta d’una iniciativa internacional que aplega organitzacions d’arreu del món amb un únic objectiu: la prohibició d’aquest tipus d’armament tenint en compte les catastròfiques conseqüències climàtiques i humanitàries que pot arribar a tenir la seva utilització. Fruit del treball tossut impulsat durant els darrers deu anys, el passat mes de juliol, l’Assemblea General de l’ONU va aprovar un tractat de prohibició d’armes nuclears. Va ser gràcies al suport de 122 països mentre que un dels estats hi va votar en contra i un altre es va abstenir. Andorra, però, no va ni participar en la votació. El Govern va argumentar la decisió indicant que això permet no entorpir el procés. I va repetir el posicionament dels estats amb armes nuclears i els membres de l’OTAN, que defensen a capa i espasa que fer complir els acords i tractats actuals seria més eficaç que crear nous instruments de desarmament. Però aquestes vies fa anys que existeixen i el perill no es redueix. Al contrari. Ha crescut. A tots els racons del món. Andorra inclosa. Un risc al qual estem abocats sense necessitat d’un conflicte bèl·lic. N’hi ha prou amb un error humà o tècnic. El tractat de prohibició de les armes nuclears es va obrir a signatura el 20 de setembre. La casella d’Andorra segueix buida. Entremig d’Algèria i, una mica més avall, Àustria, que ja han firmat. Confiem en la responsabilitat dels nostres governants.
