La CASS és una empresa que no deixa de sorprendre, la majoria de vegades en negatiu. Ja estem acostumats que se’ns demanin coses que no fan cap gràcia, que s’incrementi l’edat de jubilació o que es revisi el valor del punt per deixar-nos sense part del que hem cotitzat per a la jubilació. Aquesta vegada, però, sembla que l’anunci és positiu: i al consell d’administració se li ha ocorregut crear la figura de defensor de l’afiliat. Es tractarà d’una “evolució” del mediador, que es va posar en marxa fa gairebé dos anys i ha ajudat, afirmen, a resoldre incidències amb els cotitzants. La millora del tracte i la reducció de les queixes és encara una assignatura pendent, tot i que aquestes darreres s’hagin reduït durant l’últim any, com a mínim les que han arribat al raonador del ciutadà. Per això la creació d’aquesta nova figura ha de ser benvinguda, si serveix per canalitzar les inquietuds dels assegurats i ajudar-los en tot allò que necessitin en els tràmits amb la seguretat social. Convertir en centre de tot el sistema el cotitzant –objectiu que es pretén amb el pacient quan es tracta de la sanitat pública– hauria de ser també l’objectiu de la CASS. Però sembla que la parapública veu encara amb un cert recel la seva relació amb els cotitzants. Com a mínim, no hi acaba de donar la importància que es mereix. Una prova n’és que aquesta nova figura ni es va esmentar durant la darrera roda de premsa convocada pels màxims responsables de l’entitat per fer balanç del primer semestre de l’any. Va ser a través del comunicat posterior al darrer consell d’administració pel qual ens vam assabentar de la iniciativa. És que no era aquest un anunci prou important per presentar-lo amb molt més protagonisme del que l’han fet?
