La ciència progressa

En aquests temps en què s’està fent més investigació científica a Andorra que en cap època anterior, pot ser apropiat fer alguna reflexió sobre fins a quin punt la recerca ha anat progressant des dels seus primers temps.
Em va arribar a les mans un exemplar electrònic de Mémoire sur l’origine japonaise, arabe et basque de la civilisation des peuples du plateau de Bogota, de Charles Hippolyte De Paravey, enginyer francès que va publicar una sèrie d’indagacions sobre les societats asiàtiques i de les Amèriques durant la primera meitat del segle XIX. Es va tornar a editar en format paper l’any passat a mans de l’editorial Forgotten Books, però també es pot consultar al Projecte Gutenberg sota el número de referència pg35754.
La primera impressió que en treu el lector modern és la cortesia formal amb què els investigadors es tracten entre ells, fins i tot quan s’estan refutant alegrament. Tots són Monsieur d’això i d’allò. Queda clara tant la marca del sistema polític del moment –la monarchie de Juillet– com també el fet que el baix poble no tenia res a fer en aquest món de la recerca. Sens dubte, no en tenia ni els mitjans ni la instrucció necessaris. Es pot notar l’absència de Mesdames, temo que relegades a fer conversa social al parloir. En moments així, no puc evitar pensar en la reacció que monsieur de Paravey hauria tingut davant de la situació actual de la investigació científica. No només els que fan recerca solen provenir de tots els àmbits socials i orígens, sinó que la presència femenina hi és marcada, tant en la jove comunitat científica del nostre país com en la recerca internacional.
Un segon aspecte que atrau l’atenció del lector modern és la qüestió tractada, sobre les possibles relacions entre les cultures dels habitants “muyscas” del plató de Bogotà (actualment: muiscas, que parlen la llengua chibcha), i les del Japó o de la cultura basca. Amb una sèrie de comparacions una mica agosarades sobre algunes paraules concretes i els seus calendaris, es vol arribar a la conclusió que Amèrica hauria «rebut la seva civilització des del centre de l’Àsia». També s’hi esmenten suposades “colònies” fenícies a l’altiplà colombià, que l’autor refuta alegrement, ja que prefereix la connexió japonesa. La iniciativa ens pot sorprendre o, fins i tot, provocar algun somriure. Malauradament, encara es poden trobar, avui en dia, mostres de la voluntat de buscar connexions entre civilitzacions originàries que no tenien res a veure. Basant-se en elements materials molt triats i de manera poc objectiva, es poden edificar unes teories força elaborades. És un error comprensible donada la tendència natural de cercar relacions entre tot el que veiem. Per sort, aquestes elucubracions solen cedir davant de l’evidència científica més sòlida.