La ciència també és femenina

Avui [ahir per al lector] és el Dia internacional de la dona i la nena en la ciència. Les xarxes s’han inundat de tuits, imatges i comentaris fent campanya per donar veu i visibilitat a les dones del món científic. També els mitjans de comunicació han dedicat espais a l’efemèride i han mirat de reivindicar el paper de moltes dones que potser no sempre estan a la primera plana del diari. Perquè sí, la ciència també és femenina. Si algú no se n’havia adonat, és normal, als llibres de l’escola i l’institut, recordo poques dones com a testimoni dels grans avenços en aquest camp. I tot i que els anys han passat i el món ha evolucionat, segurament el científic, com el tecnològic, són camps on queda molt camí per recórrer. Perquè quan es busca la veu experta, gairebé sempre trobem homes. Perquè a les facultats, encara costa que les noies tinguin una presència en aquestes carreres. Però és clar, com s’hi han d’interessar si el referent sempre és masculí? Com en tots els àmbits de la vida hem de lluitar encara perquè la quota femenina hi sigui més present, hi aporti els seus coneixements i la seva mirada diferent. La pandèmia ens ha permès sentir dones metgesses, viròlogues, epidemiòlogues i investigadores que aporten el seu granet de sorra per combatre el virus. Al Principat en tenim exemples, de fet, aquí, potser han parlat més dones que homes (Mireia Garcia, Odile Sarroca, Cristina Royo, Eva Heras, Rosa Vidal...) i està bé. Qui sap si no poden ser referents per a aquella noia que tot i interessar-se pel món científic no acaba de tenir clar si aquest pot ser el seu lloc en un futur.