El 1917, el veguer francès, Charles Romeu, i l’episcopal, Josep de Riba, envien una comunicació als seus respectius batlles en relació amb les citacions.
Es diu que l’estil seguit de molts anys a aquesta part de les persones que han de comparèixer a contestar alguna demanda en justícia verbal i matèria civil davant del batlle, són citades per tres vegades amb l’interval d’una setmana. Els veguers reconeixen “a més d’una citació o altra resulta molt inconvenient en los temps actuals ja que ordinàriament no serveix mes que per a donar dilació als deutors en perjudici dels acreedors y sempre retarda l’acció de la justícia”.
Quan el demandant és estranger es fan tres citacions en una, per la qual cosa no hi ha cap raó plausible perquè els andorrans no puguin tenir el mateix dret. Els dos veguers pensen que per a una millor i eficient administració de la justícia estableixen un seguit d’ordinacions.
La citació per comparèixer a judici verbal serà feta pel nunci personalment a l’interessat, a qui haurà d’advertir que no serà citat una altra vegada, de manera que si no compareix el dia fixat, sense una causa justa que ho impedeixi, podrà ser declarat en rebel·lia.
Si es dona el cas que el nunci no troba l’interessat per citar-lo personalment i mentre aquest sigui dintre de les Valls, notificarà la citació a qualsevol de les persones de la família de l’interessat que sigui major d’edat. I si no es troba tampoc cap persona de la família que sigui major d’edat, es notificarà la citació al capità o desener més immediat perquè la faci arribar a l’interessat tan aviat com arribi aquest o algú de la família.
Es remarca que la citació en tots els casos ha de ser feta de manera que quedin sis dies hàbils fins al dia de la compareixença al judici sense comptar ni el dia de la citació ni el de la compareixença. Si l’interessat es troba fora de les Valls, el nunci ho farà saber al batlle a l’efecte de practicar la citació per la via que correspongui. Com a honoraris, el nunci percebrà per cada citació una pesseta i cinquanta cèntims.
Els veguers episcopal i francès manen als seus respectius batlles observar i complir aquesta ordinació que hauran de notificar al públic en els llocs acostumats com també al Consell General i als Consells de Comú de cada parròquia.