La classe treballadora, existeix?

Ahir li comentava al Jaumet que per avui ens han convocat  a la presentació d’un estudi sobre l’afectació de la Covid a l’economia de la classe treballadora. I ell em va dir: “classe treballadora?” Si som invisibles. Suposo que si féssim l’exercici, tipus pluja d’idees –o  brainstorming per fer servir el terme anglès que sembla que sigui més professional– d’anar preguntant als ciutadans del carrer què els suggereix l’expressió “classe treballadora”, sospito que hi hauria més gent que s’identificaria amb la reacció espontània i immediata del Jaumet. I és ben curiós, perquè els treballadors devem ser majoria en la societat andorrana, però pel que fa a la visibilitat, no; és gairebé nul·la, borrosa, difuminada. O directament hauríem de dir que som ignorats, senzillament. Per part meva, he de confessar que això de “classe treballadora” m’ha sonat fins i tot a una mica passat de moda, però potser és perquè visc en un país, com vostè que m’està llegint, on hi ha hagut molt poca consciència de classe, i menys de classe treballadora. Però certament som el gran gruix de la societat, un gran gruix sense dret a votar ni a decidir sobre les institucions i les qüestions que ens afecten:  ni convenis col·lectius, ni sindicats que ens representin, almenys en el meu i en molts altres àmbits de la societat, ni partits polítics. Això sí, en el meu cas tinc la prerrogativa per mitjà d’aquest espai que ara estic acabant d’escriure de verbalitzar-ho i fer-ho públic. I ja és alguna cosa, és clar que sí. Vols dir que avui no t’has passat una mica? No has estat un xic exagerada i dramàtica, noia? El drama seria no reconèixer-ho i he estat molt suau.