Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Tribuna

Tribuna

 

 

La claveguera d’Estat andorrana

Autor: Eusebi Nomen (Exconseller general)


La celebració de Meritxell marca l’inici del curs polític. En lloc de remenar la cortina de fum dels successors de Toni Martí crec que és el moment de posar sobre la taula fets que demostrem que Andorra ha assolit el nivell d’inseguretat jurídica en què estem perquè Toni Martí ha creat la més obscura i profunda claveguera d’Estat que mai hagi existit a Andorra.

En aquest article començo –i simplement començo– per posar sobre la taula tres importants diferències entre el que diuen importants documents i el discurs oficial, com a primer pas, amb l’esperança que les nostres autoritats s’adonin que la seva forma de fer esdevé insostenible:

1. En primer lloc, el senyor Fiñana, màxim responsable de la Uifand (entitat d’intel·ligència financera andorrana), va declarar per activa i passiva durant la seva tercera i darrera compareixença davant de la comissió parlamentària que la primera comunicació entre l’entitat d’intel·ligència financera andorrana i el FinCEN sobre els casos de BPA va tenir lloc el dia 29 d’abril del 2013 a resultes d’una petició d’informació que la fiscalia andorrana hauria fet a la Uifand per obtenir dades dels Estats Units. El senyor Fiñana va insistir repetidament davant de la comissió del Consell General que aquesta sol·licitud d’informació al FinCEN del 29 d’abril del 2013 va ser feta per la Uifand un cop el cas de Veneçuela s’havia obert el 2010 i es va judicialitzar l’abril del 2012.

Aquesta informació donada pel senyor Fiñana a la comissió del Consell General seria incompatible amb la informació de què disposo i de què avui em limitaré a exposar el següent:

El FinCEN no disposaria de cap document d’entrada amb data del 29 d’abril del 2013 sobre una sol·licitud d’informació d’una unitat estrangera d’intel·ligència financera com és la Uifand. Els documents de data 29 d’abril del 2013 que tindria el FinCEN serien molt diferents dels que hauria exposat el senyor Fiñana al Consell General. Concretament, existeixen dos importants documents de data 29 d’abril del 2013:

–Un primer document de 61 pàgines que es titula informe del document de treball en resposta a una sol·licitud d’informació presentada per una unitat d’intel·ligència financera (com és la Uifand).

–Un segon document de 98 pàgines que es titula Informe d’execució del FinCEN.

Tot indicaria que el 29 d’abril 2013 la Uifand no hauria presentat una sol·licitud d’informació, sinó que hauria rebut el resultat d’una sol·licitud d’informació anterior. Concretament, podria ser el resultat de la sol·licitud confidencial d’informació que una unitat d’intel·ligència financera estrangera va demanar al FinCEN els dies 5 i 13 de setembre del 2011. És a dir, abans que es judicialitzés el cas Veneçuela. Un fet que seria gravíssim donat que la Uifand no pot encendre un foc a escala internacional saltant-se al poder judicial andorrà. De fet, el dia 8 maig del 2013 el FinCEN hauria rebut un comunicat de la Uifand demanant permís per disseminar la informació rebuda. És evident que no pot ser veritat que el dia 29 d’abril la Uifand demani una informació al FinCEN i que la següent setmana la Uifand demani permís al FinCEN per disseminar aquesta informació.

Em sembla que no cap fer un dibuix per entendre el que va passar.

2. En segon lloc em sembla molt important destacar que el senyor Fiñana va reconèixer davant de la comissió del Consell General que va donar informació al FinCEN sobre el cas de suposat blanqueig de diner de Veneçuela als comptes de BPA. Uns diners que estaven bloquejats a Andorra per mandat judicial. Però resulta que el dia 23 d’abril del 2014 la Batllia va desbloquejar aquests diners. I resulta que el 29 de juliol del 2014 el Tribunal de Corts va ratificar el desbloqueig d’aquests diners. Un fet gravíssim és que el senyor Fiñana va confirmar que mai va comunicar al FinCEN la important informació que les autoritats judicials andorranes havien desbloquejat aquests diners i que la majoria d’aquests diners havien estat transferits a un banc de Suïssa. Fiñana no hauria comunicat al FinCEN que els diners veneçolans van ser acceptats sense cap problema pel sistema financer suís i per les autoritats d’intel·ligència financera suïssa. Un fet que hauria d’haver fet saltar els consellers generals de la seva cadira, però ni se’n van adonar. Fiñana va permetre que les autoritats americanes seguissin pensant que els diners estaven bloquejats a Andorra. Si la informació del desbloqueig i de l’acceptació dels diners per part de les autoritats suïsses hagués estat en mans del FinCEN és evident que s’hauria dificultat fortament l’emissió de la famosa nota, donat que creava un dubte més que raonable sobre l’existència de la hipotètica estructura de blanqueig a BPA.

3. En tercer lloc, el senyor Fiñana va afirmar davant de la comissió del Consell General que entre el 24 de juliol del 2013 i el 6 de març del 2015 no va existir cap comunicació escrita rellevant entre la Uifand i el FinCEN en relació amb BPA. Aquesta important afirmació semblaria incompatible amb el fet que existirien, entre altres documents en els quals ara no vull entrar, els documents següents:

–Un document de data 14 de juliol del 2014, concretament de tretze pàgines, de resposta confidencial al FinCEN d’una entitat no americana d’intel·ligència financera a una sol·licitud d’informació del FinCEN.

–Un document de data 18 de juliol del 2014, concretament de tres pàgines, de correspondència amb el FinCEN relativa a investigacions per part d’una entitat no americana d’intel·ligència financera.

Però, sobretot, senyor Toni Martí, crec que és hora de posar sobre la taula el document de data 2 de febrer del 2015, concretament de dotze pàgines, que el FinCEN hauria enviat a una unitat d’intel·ligència financera estrangera (com és la Uifand) en relació amb BPA. En aquest sentit, cal tenir en compte els següents fets:

‒El 26 d’agost del 2014 les autoritats diplomàtiques dels Estats Units van emetre la nota verbal advertint Andorra sobre febleses del conjunt del sistema financer andorrà.

–El 22 de setembre del 2014 les autoritats andorranes haurien respost a aquesta nota verbal. Des d’aquella data fins al 2 de febre del 2015 no hauria existit cap comunicació escrita entre el FinCEN i cap autoritat andorrana, però és més que raonable pensar que es va fer un seguiment verbal de la potent nota diplomàtica.

–El 15 de gener del 2015, davant de la sorpresa de tothom, Toni Martí va avançar les eleccions generals.

–El 2 de febrer del 2015 el FinCEN hauria envia el mencionat document de dotze pàgines, suposadament, a la Uifand. Cal recordar que la Notice of Finding (nota d’avís de troballa) del FinCEN que deia “que BPA és una institució financera d’alta preocupació en blanqueig de diners” era un document de deu pàgines i que quan el FinCEN adjunta un document, l’acostuma a acompanyar d’un parell de pàgines d’introducció.

–Que el 20 de febrer del 2015 el FinCEN va rebre una resposta en un document de 4 pàgines.

–Que el dia 1 de març del 2015 van tenir lloc les eleccions ge­nerals.

–Que el dia 6 de març del 2015 va entrar en vigor la mencionada Notice of Finding de deu pàgines del FinCEN sobre BPA. –Que el dia 10 de març del 2015 es va fer pública la nota del FinCEN.

Una seqüència de fets que evidenciaria una profunda claveguera andorrana i les autoritats americanes, especialment les judicials, han de decidir el paper que els Estats Units han de seguir-hi jugant. Donada l’assenyalada data en què som, és el moment de demanar a Nostra Senyora de Meritxell que ajudi Andorra i posi llum a les foscors que ens dominen.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic