La cobdícia, el misteri i la passió a ‘Mort sota zero’ de Lacueva

“Posa-la com un segell sobre el teu cor, com un segell sobre el teu braç. Res és tan fort, res crema tant com la cobdícia. Els seus dards són dards de foc, i la passió amorosa s’hi entrellaça. Arriba un moment quan n’esdevé indistingible. El Cupido i la cupiditat. Un pack complet, un súmmum de cobejança. Ser més, tenir més, alçar-se per sobre dels altres. Perquè sóc jo, i perquè m’ho mereixo. Perquè vaig néixer per a triomfar, per a trepitjar els pobres diables que no són res. Jo sí que valc. I el ganivet s’esmola. I l’ànima corcada passa per sobre dels cadàvers. Qui els ha demanat d’interposar-se en el seu camí, si són una colla de desgraciats. Tot el que toqui jo es convertirà en or. Cap alt, mà dura, cor fred”. 
La novel·la Mort sota zero de Ludmilla Lacueva Canut està  basada en un joc de contrastos.  L’elegància enlluernadora de la noblesa britànica contrasta amb l’elegància acollidora del poblet de Soldeu, amb les pintoresques tradicions antiquades, el millor arròs de muntanya de la regió i plantes de tabac al jardí. La bonhomia i tossuderia de l’antic batlle d’Andorra Climent Masoliver, que s’entremet en totes les investigacions que porta el seu net, efectivament encarregat de la instrucció penal avui en dia, contrasta amb la normalitat sorprenent del comissari de policia Cerni Llop, igual d’andorrà, igual d’apassionat per la justícia i igual de tossut, però poc amant de les antigalles. I, a l’últim, totes les formes de sentit comú contrasten amb les passions desenfrenades i, d’una manera elegant i reconfortant, el sentit comú triomfa tot i que no sempre triomfa amb l’antelació suficient per prevenir totes les destrosses perpetuades per la ment exaltada i el cor orgullós del criminal. 
Mort sota zero té diversos punts forts que en fan una bona novel·la de misteri. A tall d’exemple, destacaria un gran mestratge de retrat a l’hora de perfilar els personatges principals, una estructura impecable de la trama i diversos elements còmics que en fan una lectura molt agradable. A més a més, trobo molt interessant la manera en què l’autora a la vegada fa patent i resol el conflicte generacional, el de la vella i nova Andorra. No fan les paus, però coexisteixen i fan el bé, sempre segons el seu propi criteri. A la seva manera, el comissari Cerni Llop i la forense, Maria Sastre, estan tan aferrats a la idea del protocol correcte com l’antic batlle de Cal Palinqueró: l’únic que passa és que hi ha mig segle de decalatge entre un protocol i l’altre. Lacueva descriu els tics dels uns i dels altres amb un somriure lleu d’amor, sense ofendre els seus personatges totalment inventats, però sorprenentment reals, sense ridiculitzar-los: l’exalta el nou i l’enamora el vell. 
Si us falta el misteri, l’emoció, la diversió, o simplement un llibre profundament satisfactori des del punt de vista narratiu, aquest és el vostre: Mort sota zero de Ludmilla Lacueva, publicat per l’editorial lleidatana Apostroph.