La coeducació i l’escola igualitària del segle XXI

¿Com és que encara ens resulta estrany que una nena vulgui ser conductora de camió? ¿O que el desig d’un nen d’esdevenir mestre d’educació infantil sigui poc comú en la nostra societat? El concepte de coeducació està molt lligat al d’igualtat i fa referència a la necessitat d’oferir una educació idèntica i comuna per als dos sexes, respectant-ne, a més, les diferències. Lamentablement aquest concepte és molt desconegut per molts professionals de l’educació, tot i saber que cada cop hi ha més dependència de les famílies i de l’alumnat envers el professorat, creixent a un ritme exponencial. 
L’escola ha d’estar preparada per treballar les desigualtats i superar, entre altres aspectes, l’androcentrisme present en els continguts, en el llenguatge i en els mètodes educatius. Actualment estem en una contradicció amb la pretesa economia del llenguatge perquè valorem totes les capacitats lingüístiques i, per economia, excloem el gènere femení. Cal adoptar mesures correctores com utilitzar desdoblaments (nenes i nens, mares i pares) i substantius col·lectius (alumnat, professorat, famílies). Res nou, ¿oi? 
Sovint sentim a parlar del gran model innovador centrat en les competències, les intel·ligències múltiples i l’educació emocional, per exemple. Però no he sentit a ningú defensar el nostre sistema educatiu com un exemple de referència coeducativa. Se’ns oblida que més enllà del currículum escolar hi ha la interacció entre les persones. M’agradaria que quan es parlés d’educació, ja sigui al Consell General o en qualsevol grup de discussió, es pogués debatre entorn del currículum ocult, és a dir,  les pautes i valors inconscients que es transmeten en la pràctica escolar i que perpetuen les normes socials establertes en coeducació, diversitat i igualtat.  
Per eradicar el desequilibri cultural, cal evolucionar com a societat, deixar-la de contemplar com a patriarcal i escriure pàgines més enllà de l’escola mixta. Segons un estudi del Consell Comarcal del Bages elaborat l’any passat, més de la meitat de les famílies mostren un estil autoritari davant la resolució de conflictes. En canvi, la majoria dels infants tenen clar que el diàleg és la millor manera de solucionar els problemes, encara que desconeixen les estratègies necessàries per aconseguir-ho. 
S’hauria de preveure la implantació d’un o una responsable en cada centre per al foment de la coeducació, així com el suport a la formació dels docents. Diverses escoles i instituts catalans desenvolupen projectes específics que van des d’actuacions per prevenir la violència de gènere fins a treballs de recerca sobre el paper de la dona en la ciència o el foment de l’esport mixt, entre d’altres. Si bé s’ha aconseguit la igualtat formal, la majoria d’investigacions posen de manifest que no ha anat acompanyada d’una igualtat real. En les relacions socials es continuen mantenint moltes formes de discriminació acceptades perquè estan arrelades en els individus i es fonamenten en les ideologies socials. 
Som com Som tindrà l’oportunitat de presentar un projecte per donar una primera resposta educativa i pedagògica, concretament el dia 19 d’aquest mes, al ministre d’Educació i Ensenyament Superior. L’escola ha assumit el paper educador que abans realitzava la família i esdevé el mitjà més autoritzat per lluitar contra qualsevol tipus de discriminació, sexisme o violència. Reflexionem-hi. Hem avançat en igualtat de sexe, no de gènere, ni de capacitats, ni de diversitat, ni molt menys d’igualtat real i efectiva.