La distribució dels espais d’opinió ha fet que em toqui a mi fer la darrera Baixada del Molí, 5. A mi m’agrada més dir la darrera columneta de la secció que porta el nom de la que fins ara ha estat la seu del Bondia. I jo no n’he conegut d’altra, tot i que he sentit a parlar de les altres. Fa vuit anys i mig, el temps passa i quasi em sembla mentida, que vaig aterrar aquí des d’Encamp. I, és clar, faré la mudança amb la columneta fins a Callaueta, 4. Hi ha qui diu que allà estarem més distrets. En tot cas, deixem passar un temps i us ho tafanejo. I sí, m’entra enyorança i recança, què voleu que us digui. Soc molt sentida, tot i que al llarg de la meva vida m’hagi tocat força canviar de ciutat, poble i país. Això no treu que em faci una mica de mandra canviar les rutines diàries tenint en compte, a més, aquesta calorada que ens fa.
Sí, ja sé, que som experts a queixar-nos de tot. Bé, no generalitzo, que llavors vaig en contra del que dic moltes vegades, que no es pot generalitzar. Així que sí, que soc una mica rondinaire... Ho reconec. I mandrosa, que ja ho he dit. Però ara del que es tracta és d’espavilar-se perquè encara que arribi l’estiu i em pesin tots els ossos del cos i estigui a prop de l’edat dels viatges amb descomptes cal continuar mirant endavant i superar les dificultats que ens trobem a la vida, que són infinitament incomparables amb una simple mudança d’adreça. Ho sé. Però arribats aquí ja quasi tinc el text a tocar del final. I si us soc sincera era el que volia. Ara només queda desitjar que el canvi sigui una nova oportunitat per obrir horitzons. Per cert, dimecres em vaig passejar pels nous barris de columneta i Bondia i almenys més colorits sí que ho són.
