Des del primer moment que es va crear la comissió especial de Vigilància i Prevenció de Risc per a l’Estabilitat Financera del Consell General vaig pensar que simplement era una cortina de fum per fer veure a la ciutadania que els polítics feien alguna cosa amb relació al cas BPA. I insisteixo en el matís ‘fer veure’. Ha passat el temps i res m’ha demostrat el contrari. La comissió ja va néixer capada quan es va decidir que les compareixences no serien públiques i l’excusa de no fer un espectacle públic d’un assumpte delicat va anar com anell al dit per fer de l’opacitat la pràctica per excel·lència. Aquesta comissió es va fer amb l’objectiu d’explicar-nos les causes de la intervenció de BPA i per proposar un marc legal que asseguri que el país pugui reaccionar millor davant d’un eventual cas similar. Doncs no tenim notícies ni d’una cosa ni de l’altra i, tal com van els treballs, tampoc se n’esperen. L’únic que anem sabent a comptagotes són les traves constants que ha anat posant el Govern i el grup parlamentari demòcrata als treballs de la comissió. Es tracta d’amagar no sabem ben bé què. Però més enllà d’aquesta actitud reprovable, tots els polítics d’aquesta comissió són responsables del seu fracàs, ja sigui per acció o per omissió. Els demòcrates per impedir-ne el treball i la resta per no plantar-se davant d’aquestes maniobres. Tots estan quedant ben retratats. A hores d’ara ja dubto que se’n pugui treure cap profit, d’aquesta comissió. Napoleó ja deia que “si vols que una cosa es faci, encarrega-la a una persona i si vols que no es faci, encarrega-la a un comitè”.
