Aviat en els pressupostos d’inversions dels estats haurem de veure la construcció de més presons. La de Picassent, a València, sembla que es quedarà petita. Cada cop la corrupció està més mal vista, i les legislacions s’han endurit. També queda molt bé de cara a la galeria internacional que un estat tanqui els polítics corruptes. S’ha fet al país del nord, i també a institucions com l’FMI. I en sortiran d’altres. No vol dir que fins ara no hi havia corrupció, però s’anava deixant passant. És impactant veure tots aquells que han estat dirigint temps i temps un govern i donant lliçons de transparència ara amb el cap baix i entre barrots, privats de llibertat. Sembla que la delinqüència manipulada des d’un despatx i amb coll blanc sigui més perdonable, però no. Aquesta també fa mal. Utilitzar el poder públic (atorgat o no des de les urnes) en benefici propi ha de ser castigat. A mi no em feia cap pena l’exministra Ana Mato passant-li tota la responsabilitat al seu exmarit, com ho va fer la infanta amb l’Urdangarin, i també la Pantoja (però aquesta ja va pagar, i no és cap càrrec públic). Trames i més trames. House of Cards no és ficció. La poltrona del poder converteix les persones. Per això, ara es parla d’una nova política, d’aquells moviments i partits nous. Però si governen, alguns d’ells ja estan fent-ho, també hauran de seure en aquesta poltrona. Com s’ho faran per no convertir-se en Gollum? I aquí al Principat? Som l’excepció? O com la resta de tendències, tot vindrà amb retard? Sort tenim que a la Comella l’ocupació no acostuma a ser alta.
