No sé quant durarà aquesta col·laboració que avui enceto. Calculo que poc. Sobretot perquè no us vinc a parlar tan sols d’afers de rabiosa actualitat. No tinc cap mena de dubte que compartiré amb vosaltres aspectes poc coneguts de la millor literatura andorrana: tant llibres de poemes i novel·les de gènere o històriques com volums de memòries literalitzades, reculls de botànica i micologia, diccionaris especialitzats, llibres testimonials o tractats etimològics.
Sense més preàmbuls, avui us parlaré breument d’un llibre que apareixerà al Panorama de literatura insòlita andorrana (manual que fa anys que confegeixo). Entra dins de la categoria dels que, per més que te’ls mires i remires, mai no t’acabes del tot
Us parlo de Remeis i plantes d’ús tradicional del Pirineu. I sí: com sol passar amb els títols d’obres científiques, el contingut és molt més apassionant que no pas la manera com els autors han decidit presentar-lo al públic. Obra de Manel Niell i Antoni Argelet. Du el no menys aclaridor subtítol de Recull etnobotànic i etnomicològic de les Valls d’Andorra. Sota tanta franquesa prosaica, no obstant, s’oculta una joia literària andorrana en tota regla.
Cada entrada engega amb el nom llatí d’una planta seguit de les variants amb què és coneguda en territori andorrà. Això ja és motiu suficient per a sorpreses fantàstiques. Un exemple, gens a l’atzar: la maduixa, maduixa salvatge o maduixeta de bosc, és també anomenada fraga. Fraga! ¿No és una paraula preciosa? (I fixeu-vos com n’és de propera a la fragola italiana.)
A més de noms de plantes, hi trobem fotos i explicacions sobre els seus usos tradicionals. Una font immensa de vocabulari general i de coneixements sobre Andorra jau a la secció “Altres usos”: aquí explica, per exemple, com amb la primera escorça del bedoll es feien falles o com la fusta servia per fer graneres, tanques, gots, siscles (fuets per conduir bestiar) o redortes (branques primes per lligar les garbes o els feixos de llenya). O que a Encamp fa uns anys uns turistes van confondre la tora (una planta mortalment tòxica) amb l’enciam de font (planta comestible en amanides i que es fa prop dels cursos d’aigua). O que el cascall o pavó venia a ser com l’aspirina d’ara i que les mestresses sabien prou fer-la anar. O que el ricí es feia servir per purgar i fer sortir la tènia. O que el romaní i el gerd són elements vegetals que, per exemple, es poden usar per fer ratassia. O que...
