M’encanten les bodes, els batejos i les comunions. I no només pel romanticisme, el simbolisme, l’àpat i la barra lliure, sinó perquè és una època en què només es casen els valents. O els temeraris: preparar un casament –o un bateig, o una comunió– és més difícil que organitzar el festival d’Eurovisió, una cimera del canvi climàtic o trobar la quantitat adequada de colorant per fer proves a la font d’Arinsal. Abans tot era molt més senzill. Amb l’església, una sala polivalent, l’orquestra Fantasia, còctel de gambes, cuixa de xai, pastís nupcial, cava Delapierre i un paquet de confits de record ja en tenies prou.

Ara els padrins fan discursos dignes de Fidel Castro, has d’oferir un regal que els convidats puguin posar en un lloc visible de la casa, sense haver-lo d’amagar darrere d’un volum de l’enciclopèdia Espasa-Calpe. La confecció del menú és tasca de titans. Has de preveure la possibilitat que hi hagi almenys un vegetarià, un crudívor, un herbívor, un macrobiòtic, un aiurvedià, un testimoni de Jehovà, un membre de l’església de la cienciologia i un rumiant amb quatre estómacs capaç de cruspir-se un entrecot de brontosaure. La música també és un enrenou. Abans n’hi havia prou amb Paquito el Chocalatero i Los pajaritos per satisfer els convidats. Avui sempre hi haurà algú que demanarà house, acid techno o l’últim disc d’Arcade Fire com si el bateig, la boda o la comunió fos el Primavera Sound.

En el darrer dels esdeveniments, cal tenir en compte, a més, que el protagonista ha hagut d’anar dos anys a catequesi amb unes xerrades més intenses que una presentació d’Andorra Turisme. Perquè hi assisteixin, cal convèncer els nens i les nenes que amb el llatí estan fent el curs d’accés a l’escola d’en Harry Potter. És més fàcil que creguin que si pronuncien adequadament lacarnum inflamare sortiran flames d’una vareta que entendre el concepte de la Santíssima Trinitat i que Déu és una sola substància que existeix simultàniament en tres persones diferents: el Pare, el Fill i l’Esperit Sant. I si no li ha quedat clar, no cal preocupar-se: el dia de la Comunió rebrà, com a regal, sis o set bíblies de tapa nacrada i edició luxosa que són molt útils si ets el propietari d’un motel en una regió ultracatòlica dels Estats Units.

Tampoc cal patir cap neguit pel preu del convit. La comarca espanyola d’El Bierzo ha obert el camí. Els restaurants El Carmen i El Rincón de Pepín han acollit una boda i un bateig, i els assistents van marxar sense pagar. També ho van predir els Simpson. A partir d’ara, i per evitar que es reprodueixin aquests fets, els establiments de la zona fan un descompte del 10% als clients que paguin abans de menjar.

A Catalunya, durant la dècada dels vuitanta, hi havia gent que se n’anava de locals dient: “Paga, Pujol.” Després el simpa el va fer ell a l’Estat espanyol amb l’herència de l’avi Florenci. Els que van fugir sense pagar l’àpat d’un bateig d’un restaurant d’El Bierzo no ho van fer ballant la conga, com s’havia afirmat en un primer moment. Els Pujol, sí. I la van ballar fins a Andorra.