La societat, des dels nostres avantpassats més remots fins a l’actualitat, ha anat progressant de forma ininterrompuda, encara que això pugui ser discutible, sobretot a força de grans descobertes i esdeveniments, des del foc i la roda passant per la revolució industrial fins a l’era d’internet i la conquesta de l’espai sideral. Respecte a això últim queda molt per fer, com trobar un o dos planetes als quals ens puguem traslladar quan definitivament esgavellem el que ara es pateix com una plaga bíblica.
Ara bé, com que encetem caminada, farem un començament més modest: no sortirem de l’atmosfera terrestre. En lloc de mirar cap amunt, mirarem cap avall, cap a un espai més proper, més mundà i sovint invisible per quotidià. Em refereixo al maltractat espai públic, una entitat urbana que, si hi renunciem, marcarà per sempre el nostre futur com a habitants de la ciutat, i a la ciutat en si mateixa com a lloc habitable.
Generalment, quan pensem en ciutat pensem en el lloc construït, en una acumulació, més o menys ordenada, més o menys planificada, d’edificis i infraestructures auxiliars, com poden ser els carrers, aparcaments, parcs, en definitiva, allò que és construcció física, una realitat material tangible i fàcil de percebre pels nostres sentits, de la qual no necessitem fer cap exercici d’abstracció ni moltes vegades exercici de comprensió. Com que als geògrafs ens agrada anar més enllà de les aparences, barrera que tothom hauria d’intentar traspassar, nosaltres afirmem que la ciutat es defineix per l’existència de l’espai públic, que no cal que estigui a l’ombra d’edificis emblemàtics ni altres focs d’artifici.
L’espai públic és lloc de trobada i socialització a les ciutats i pobles, ha de ser suport de multiplicitat d’activitats així com de debat polític i apoderament de les col·lectivitats. És el que dona identitat i caràcter a la ciutat, el que permet reconèixer-la i viure-la, és el lloc que conserva la memòria dels seus habitants en els seus espais naturals, culturals i patrimonials. Per tant, l’espai públic està en l’essència d’allò que és urbà, és lloc d’intercanvi, però no només comercial, enriqueix les pràctiques urbanes i encoratja la participació dels ciutadans i el seu interès pels assumptes que afecten la comunitat. Una ciutat sense places, ni parcs, ni espais per a la trobada casual, no només seria pobra ambientalment sinó també tindria profundes carències socials, seria una ciutat anodina, insubstancial, poc humana. La falta de cohesió social, de compromís dels habitants amb el seu entorn urbà té molt a veure amb la carestia d’un espai públic destinat i pensat per als ciutadans juntament amb els ciutadans, i les tan esteses pràctiques d’embelliment no són més que un pobre i limitat argumentari estètic, purament funcionalista i oficialista de les directius administratives, sense cap integració de les demandes i necessitats socials.
Si no ens posicionem, si no diem prou i reclamem allò que és nostre, els espais de convivència ciutadana desapareixeran per sempre, engolits per noves lògiques de creixement mercantilista, privatització, absència de normativa de protecció i també malauradament per la part que ens toca, de pura desídia col·lectiva, i privem els futurs habitants d’aquestes ciutats d’un dels pilars fonamentals de la vida comunitària i la socialització urbana. A poc a poc, l’espai públic va perdent sentit com a lloc de trobada, d’intercanvi d’experiències, on processos espontanis generen activitat, art, oci... per convertir-se en lloc de pas, lloc planificat, restringit, on el govern de la ciutat decideix què fer i com fer-ho. Recordem el mercat de col·leccionista de la plaça de la Rotonda, tot un exemple del que ens espera si no es produeix un moviment de resistència.
Andorra és un país turístic, una evidència inequívoca, però no només. No ens quedem amb aquesta realitat unidimensional, reclamem unes ciutats per als seus habitants, conquerim l’espai públic, no les convertim en un parc temàtic comercial i els seus habitants en mers figurants. Però ja se sap, on mana el/la capital, no mana mariner, era així?
