La consolidació de dues Andorres

Els resultats de l’enquesta del segon semestre del 2021, que es van donar a conèixer a les portes de Nadal (BonDia, 22 de desembre 2021), venen a confirmar que s’estan consolidant dues Andorres enmig d’una fonda fractura econòmica i social. Un de cada tres ciutadans arriba amb dificultat a final de mes.
D’altra banda, l’enquesta de pressupostos familiars publicada pel departament d’Estadística (BonDia, 24 de desembre del 2021) assenyala que la despesa familiar cau un 8%.
La despesa per llar experimenta una variació negativa per l’any 2020. És el cas d’hoteleria i restauració (-40,4%), vestit i calçat (-30,6%) i esbarjo, espectacles i cultura (-22,2%).
I les xifres del 2021 no són pas millors que les del 2020: el tancament pressupostari del primer semestre dona una davallada de la taxa de consum que cau en 6,7 milions d’euros.
D’ençà del començament de la pandèmia, les normes adoptades pel Consell General subvencionant la suspensió temporal de contractes del treball, les reduccions de jornada laboral i el suport a les empreses en l’obtenció de línies de crèdit han permès, ben segur, salvar el teixit econòmic d’un desastre que es veia a venir i, també, de preservar el poder adquisitiu de les famílies.
Però ara la inflació que torna a rebrotar està enfosquint el panorama. Ho definia Elisenda Vallejo a La Vanguardia del 2 de gener (pàg. 12): “L’alça de l’energia i els colls d’ampolla a la cadena de subministraments disparen els preus i són la principal amenaça per a la recuperació.”
Moltes famílies pateixen ja l’encariment de les despeses obligades i veuen com es redueix el seu poder adquisitiu.
A França els analistes de l’Insee preveuen que el poder adquisitiu es reduirà en un 0,5% el 2022 a causa de l’augment dels preus.
Ateses les persistents dificultats de subministraments industrials es fa difícil confiar en un retorn ràpid a una situació normal en un context d’incerteses aguditzades a escala internacional.
Les noves restriccions a les fronteres alentiran encara més la recuperació del turisme i l’hostaleria-restauració.
Es multipliquen, en una mena d’aiguabarreig, senyals de desregulació temporal i indicis de canvis duradors.
Ja no es té la sensació que la pandèmia ha provocat una sacsejada temporal. Es nota una commoció que deixa el país adolorit, una mica desorientat i sobretot incapaç de distingir entre el que són desajustos temporals, seqüeles i nous aprenentatges.
Els desajustaments són sectorials, amb un consum de béns immobles, que no afluixa i un consum de serveis que segueix deprimit.
Una part important de l’economia (hostaleria, activitats culturals, esdeveniments com ara congressos i reunions) pateixen una forta reculada. El cap de setmana de Nadal ja va rebaixar, dissortadament, les expectatives optimistes del Govern i d’Andorra Turisme.
Sembla que comença una lenta transició que deixarà més cicatrius del que voldríem.
Avui, com cal fer, tots hem de lluitar contra la crisi econòmica i sanitària. Però la pregunta que hem de fer és: demà sabrem lluitar pel progrés social?
Perquè ens cal lucidesa per a mirar Andorra tal com és i actuar en conseqüència.
No serà pas suficient un arranjament circumstancial per fer rebrotar l’esperança. I aquesta esperança no la construirem pas, desitjada i creïble, sense tocar de peus a terra.
Al darrere de paraules i discursos de la comunicació cloroform hi ha la realitat que les andorranes i els andorrans palpen cada dia i que els arriba al moll de l’os: creixen les injustícies.
Ara convindria treballar per la prosperitat. La prosperitat no només és desenvolupament just i sostenible. És creixement inclusiu, amb un accent especial en la reducció de les desigualtats i amb la convicció que el desenvolupament equitatiu és la millor garantia per al legítim desenvolupament individual. Prosperitat no és un desig, és un objectiu. Ho entendrà la coalició governant?