La Consòrcia de casats de la capital

Al darrer quart del segle XVIII es va crear a Andorra la Vella la  Consòrcia de casats. Aquesta associació va entrar en funcions l’any 1777 amb una doble finalitat: l’organització de les festes de carnaval i l’entrada de la germandat al cicle quaresmal. Sembla que en la iniciativa de la seva fundació hi van jugar un important paper els sacerdots i prohoms locals. Les seves funcions i organització eren similars a les de la ja existent Confraria del Carnestoltes de Sant Julià de Lòria, i en el seu rerefons hi és present la preocupació per evitar els excessos i enfrontaments durant la festivitat. 
Els seus estatuts es van redactar l’any següent. En ells s’establia que podia entrar a formar-ne  part qualsevol sempre que fos una persona de bons costums, amb caràcter alegre, però sense arribar a ser “escandalós ni alborotador”. Es reunien un cop a l’any,  quinze dies abans de Carnestoltes, en l’anomenat Consell del Bull,  a la cuina de la Casa de la Vall, i en ell les decisions es prenien per majoria. Després del carnaval, el primer dia de la Quaresma se celebrava un àpat comunitari.
Part dels seus membres eren investits d’una sèrie de càrrecs propis dels dies de carnestoltes, vigents durant els tres dies que durava aquest, la denominació dels quals venia a ser una rèplica carnavalesca dels càrrecs oficials de l’estructura política andorrana. Tots ells tenien unes funcions determinades de cara a l’organització del Carnestoltes, i una vestimenta concreta. En una de les primeres reglamentacions s’estableix la prohibició que els qui els ocupaven entressin a l’hostal de la vila  si no era en compliment de les seves funcions. El “Síndic” actuava com a representant de la Consòrcia fora d’aquesta. Els “Batlles, Capitans i Mossons d’esquadra” vigilaven el compliment de la prohibició de jugar o beure a l’hostal. Els Cònsols controlaven la neteja de places i carres, l’“aposentador” designava la casa on s’acollia al músic, i el “Porrer” posava ordre al ball. 
Els seus membres estaven obligats a contribuir al pagament de la despesa del músic contractat per tocar als balls de la festivitat i els àpats de la Consòrcia. A canvi, la germandat es comprometia a fer una missa de sufragi per l’ànima dels confrares difunts. En un principi aquesta darrera era l’única funció d’ajuda mútua present a la Consòrcia però amb el temps es va anar reforçant el seu caràcter social, i es va convertir en una veritable entitat d’ajuda als germans necessitats. A mitjans segle XIX es va crear l’obligació de vetllar els membres de la consòrcia que estiguessin malalts i així com d’ocupar-se del seu trasllat al cementiri. 
Aquell mateix període es van redactar les clàusules que havien de regir un sistema d’emprèstits amb els diners dels fons de la Consòrcia destinats a ajudar aquells dels seus membres que ho necessitessin. És força probable que existís una relació entre aquesta reorientació de les funcions de la Consòrcia i les conseqüències socials de la recessió econòmica del país, que s’inicià precisament a mitjans segle XIX a conseqüència de la desaparició de les activitats que havien estat un dels puntals de la seva economia, amb el tancament de les fargues, i la decadència de la ramaderia ovina i el treball tèxtil, entre d’altres factors. 
A partir de mitjans segle XX, les funcions i activitats de la Consòrcia de casats van anar perdent sentit. En l’aspecte social va ser reemplaçada pel Centre Moral i Recreatiu i després per d’altres entitats públiques o privades. No obstant això, és una institució que encara perdura i que manté com a tradició la trobada dels consorcis en ocasió del Consell del Bull. Si us interessa el tema podeu trobar més informació al llibre de Pere Canturri, La Consòrcia d’Andorra la Vella, publicat per ell mateix l’any 1977.