Entre les altes temperatures i les successives onades de calor, Andorra viu aquests dies un dels períodes més intensos de l’estiu. És també l’època en què les diferents parròquies celebren les seves festes majors, espais de trobada que formen part del nostre patrimoni col·lectiu i que any rere any reuneixen ciutadans i visitants amb la voluntat de compartir moments de convivència, cultura i lleure.
Amb els incidents registrats dies abans en altres celebracions del país encara molt presents, el Comú d’Escaldes-Engordany va anunciar un reforç de les mesures de seguretat amb l’objectiu de garantir que les activitats es desenvolupessin amb normalitat. Era una decisió prudent i responsable, orientada a preservar un ambient festiu i segur per a tothom.
Tanmateix, els fets ocorreguts durant la matinada de divendres 24 de juliol van demostrar que aquest esforç no va ser suficient per evitar situacions que ningú desitja veure. Els aldarulls, les baralles i l’exhibició d’armes blanques van obligar a posar punt final abans d’hora a una part de la programació i van alterar el desenvolupament de la resta de celebracions.
A aquests incidents s’hi van afegir diverses denúncies de dones que manifestaven haver patit o sospitat haver patit punxades durant la festa. En aquest cas és imprescindible actuar amb la màxima prudència i respecte pels procediments d’investigació. Les autoritats competents hauran d’aclarir els fets i determinar-ne l’abast real. Però, al mateix temps, cal reconèixer que aquestes situacions generen inquietud i una sensació d’inseguretat que afecta el conjunt de la ciutadania, independentment del resultat final de les investigacions.
Les festes majors haurien de ser sinònim de convivència, retrobament i cohesió social. Han de continuar essent espais on famílies, joves, gent gran i visitants puguin compartir activitats amb confiança, sense haver de preocupar-se per possibles episodis de violència o comportaments incívics. Quan aquesta percepció de seguretat es debilita, també es veu afectada la qualitat de la convivència que caracteritza tradicionalment les nostres parròquies.
Els fets viscuts conviden igualment a una reflexió més profunda. La seguretat no depèn exclusivament de la presència policial o dels dispositius preventius. És també una responsabilitat compartida que implica educació, civisme, respecte mutu i compromís col·lectiu. Les administracions poden reforçar els recursos disponibles, però cap dispositiu serà plenament eficaç si una part de la societat considera acceptable convertir els espais de celebració en escenaris de confrontació.
És convenient que totes les institucions implicades analitzin amb deteniment el que ha succeït per extreure’n conclusions útils de cara a les properes festes majors. Totes comparteixen el mateix objectiu: oferir unes celebracions obertes, participatives i segures. Compartir experiències, revisar protocols i reforçar la coordinació entre organitzadors, serveis d’ordre i cossos de seguretat pot contribuir a minimitzar riscos sense desnaturalitzar el caràcter festiu dels actes.
En aquest debat també convé preservar l’equilibri. Tal com s’ha expressat des de les institucions del país, Andorra no pot ni ha de convertir-se en un Estat excessivament policial. Però aquesta afirmació és perfectament compatible amb l’exigència de garantir que qualsevol persona pugui gaudir d’una festa major sense por, sense intimidacions i sense veure’s involucrada en incidents provocats per una minoria.
La llibertat de celebrar i conviure amb normalitat és un patrimoni col·lectiu que mereix ser protegit. Les festes majors formen part de la nostra identitat i continuaran sent-ho si som capaços de preservar el respecte, la convivència i la confiança entre les persones. Aquest és, probablement, el millor llegat que podem deixar a les generacions futures.