La Covid-19 divideix el món

Només començar la pandèmia i el primer confinament, el 13 de març del 2020, el sociòleg francès Edgar Morin escrivia a Libération que aquesta nova crisi deixava en evidència, una altra vegada, la nostra interdependència. Per això afirmava que “(...) la resposta només pot ser solidària i planetària”.
El mes de maig passat, el director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), T. A. Ghebreyesus, va fer públic que els països més rics del planeta, que apleguen el 15% de la població mundial, havien administrat a la seva població el 45% de les vacunes produïdes arreu del món.
És a dir, que els habitants dels països menys rics, que són prop de la meitat de la població del globus, només han rebut el 17% de les dosis que s’han produït, de les quals només l’1,8% havien arribat a l’Àfrica la segona quinzena de maig.
Una altra conseqüència, a nivell planetari, de la Covid-19 serà doncs l’aprofundiment de les desigualtats econòmiques entre el Nord i el Sud.
El resultat serà, com va avançar el 17 de maig en el decurs d’un debat al Fòrum de París sobre la pau el seu president, Pascal Lamy, exresponsable de l’Organització Mundial del Comerç (OMC), “un apartheid vaccinal” mundial entre el nord i el sud.
Un risc que preocupa molts responsables internacionals, entre els quals Kristalina Georgieva, la directora general del Fons Monetari Internacional (FMI) que també va intervenir a la reunió de París del 17 de maig.
Per la seva banda Josep Borrell, vicepresident de la Comissió Europea, va dir el 3 de juny al diari francès Libération, que per aconseguir aturar l’esvoranc mundial en matèria de vacunació és necessari augmentar les capacitats de producció amb la finalitat d’exportar més vacunes als països més pobres: “És alhora una obligació moral i l’interès de tots.”
Després de la cimera del G7 al Regne Unit aquest mes de juny ha quedat assentat que la població dels països considerats més rics del planeta estarà totalment vacunada d’aquí a final d’any. Mentre, al ritme actual, els països pobres haurien d’esperar anys i panys per vacunar el conjunt de la seva població.
Cécile Duflot, directora general d’Oxfam France, que va ser   ministra de François Hollande, ha escrit al diari Le Monde del 17 de juny que els països rics estan demostrant un encegament egoista en aquesta qüestió.
La majoria dels científics estan explicant que les desigualtats en l’accés a les vacunes és molt perillosa per a la salut mundial. S’ha escrit que caldria vacunar el conjunt del planeta durant els pròxims dotze mesos per vèncer la pandèmia de la Covid-19 perquè aquest virus no respecta cap frontera.
És prou clar que davant aquesta emergència mundial el que caldria és aixecar les patents de les vacunes actualment comercialitzades i afavorir així l’accés generalitzat de la vacunació arreu del món.
Però actualment les vacunes anti-Covid estan privatitzades per un grapat de laboratoris farmacèutics. Mercès als drets exclusius vinculats a la propietat intel·lectual, els grans laboratoris frueixen d’un monopoli total sobre la recepta de les vacunes i en limiten artificialment la producció.
Mercès a les patents que tenen registrades fixen així les regles del joc decidint lliurement qui pot produir, o no, les vacunes i qui les pot comprar i a quin preu.
Aquests monopolis són, no cal dir-ho, molt lucratius.
Recordem que fa sis mesos l’Índia i Sud-àfrica, als quals es van afegir un centenar d’altres països del sud del planeta, van demanar a l’Organització Mundial del Comerç (OMC) un aixecament temporal de les patents dels productes necessaris per aturar la pandèmia.
Però el lobby farmacèutic treballa per protegir el model que els garanteix uns beneficis esgarrifosos.
L’horitzó comú ha de ser salvar vides i no pas augmentar al màxim els beneficis fent pujar els preus.