Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de RAreny

Rossend Areny

Mestre i conseller lauredià

 

 

La Covid-19 i la política




Durant totes aquestes setmanes que fa que dura la crisi del nou coronavirus, som espectadors del que succeeix a dins i fora de les nostres fronteres. Em refereixo a la manera de gestionar la situació per part de les autoritats, les nostres i també les dels altres països del món: estats d’alarma, confinaments més o menys durs, desescalades de tota mena… però sobretot el comportament dels polítics, que són aquells qui han de prendre les decisions, ara i aquí, sense experiència prèvia i amb l’única ajuda d’una comunitat científica que sovint ha semblat desbordada i superada per la situació. Aquí i allà hi ha hagut esdeveniments que han despertat la meva curiositat, perplexitat, tranquil·litat i, per què no dir-ho, estupefacció en segons quins casos.

La curiositat, cronològicament parlant, correspon a l’inici de la crisi, quan aquest virus ens semblava quelcom de llunyà i improbable a casa nostra. Com reaccionaven les autoritats asiàtiques i també els ciutadans es veia des d’aquí com quelcom de curiós i nou. Nou en el sentit que mai havíem vist, per exemple, com es confinaven estoicament ciutats amb milions d’habitants o com es construïa un hospital en una setmana per assumir una quantitat de contagiats que feia presagiar que allò no seria anecdòtic i que, tard o d’hora, la mundialització ens acabaria portant.
Un cop aquí, els països europeus eren castigats en major o menor mesura pel microorganisme, i ens anàvem adonant que els uns aprenien dels altres intentant no reproduir els mateixos errors. El temps acabaria sent clau en moltes decisions. El sentiment de tranquil·litat és el que personalment m’envaeix quan veig el comportament de les nostres autoritats i les decisions que acaben prenent per al nostre país. I malgrat petits moments de tensió, més propis del joc polític que del que realment es cou, penso que el conjunt de les forces polítiques d’Andorra remen en el mateix sentit i això augmenta aquella tranquil·litat de la qual us parlava.

No puc dir el mateix si giro el cap i miro cap a l’Estat veí del sud. El que veig em desperta perplexitat, estupefacció i també llàstima. Des del primer moment –i sé que un cop més alguns lectors em titllaran d’espanyolista, ciutadano o fatxa, ves a saber– hem assistit a un enfrontament entre les autoritats centrals i les catalanes. Des del govern de la Generalitat, s’ha insistit un cop i un altre que havien de prendre les decisions des de Catalunya i per a Catalunya únicament, i van arribar a dir fins i tot que havia de tancar-se la frontera interior amb la resta d’Espanya. Es titllava el govern espanyol, un cop més, de recentralitzador, quan penso que feia el que podia i sabia davant d’aquesta crisi. El clímax de les tenses relacions van arribar fa unes setmanes quan un responsable polític català es va atrevir a dir que amb la independència hi hauria menys morts. Paraules fora de lloc, oportunistes, salvatges i cruels al meu entendre. A Catalunya s’hauria fet millor, s’atreveixen a asseverar. Però jo recomano que el lector interessat cerqui a internet el que les autoritats catalanes deien a principis de març. YouTube en va ple, només cal buscar. Ens adonarem que aquella mateixa consellera de Salut que ara menysprea les decisions del govern central a cada moment i que no ha fet costat a la pròrroga de l’estat d’alarma com a represàlia de ves a saber què, deia llavors, amb una tranquil·litat i una seguretat que avui resulta insultant, que a Catalunya no es corria cap risc d’emergència sanitària i que no calien dispositius especials. El mateix secretari de Salut Pública s’atrevia a dir que era més preocupant la mateixa grip i que difícilment el coronavirus es podia convertir en un problema de salut pública, literalment. Quan a Madrid i al País Basc es començava a pensar a tancar guarderies, escoles i universitats, el secretari afirmava que a Catalunya no caldria. Insisteixo, és interessant cercar alguna d’aquestes declaracions a internet per adonar-nos que aquells maldestres que ara diuen que la situació és deguda a un govern espanyol lent, apàtic i centralitzador, al principi de la crisi no s’adonaven que Catalunya, independent o no, seria colpejada per la Covid-19 com qualsevol altra regió. Em sembla trist que s’utilitzi un tema tan seriós per fer política quan has demostrat que tampoc tens la vareta màgica i no has predicat amb l’exemple quan de veritat calia. I en política no tot s’hi val.

Però tornem a casa: bravo per les decisions que prenen tots els nostres polítics i autoritats sanitàries. Força Andorra.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte