El monitoratge d’agents infecciosos, medicaments i estupefaents, entre d’altres, als efluents d’entrada de les estacions de depuració d’aigües residuals (EDAR) és una tecnologia usada ja des de fa dècades. Fins i tot ha estat emprada en alguns països tecnològicament avançats per al seguiment de campanyes de vacunació. De fet, l’ecosistema urbà, simplificadament, es pot assimilar a un gran organisme viu, del qual en podem detectar l’estat de salut de forma indirecta a través de l’anàlisi dels residus i de la contaminació que genera, de forma assimilable a com es fa amb les persones.
Actualment, com un element d’ajuda més en la gestió de la Covid-19, s’ha presentat l’oportunitat d’intentar fer el seguiment de la prevalença del SARS-CoV-2, mitjançant l’anàlisi de les aigües residuals. Són nombrosos els centres de recerca de diferents països, tant públics com privats, que estan treballant per posar a punt metodologies d’anàlisi i detecció del coronavirus, a fi i efecte d’aconseguir un doble objectiu:
1) D’una banda, correlacionar la quantitat de virus detectada a l’entrada de les EDAR, procedent principalment d’orina i femtes, amb la quantitat d’infectats detectats per les autoritats sanitàries. Això, primerament com a signe d’alerta que s’està iniciant un brot, i posteriorment, un cop aquest s’expandeix, per poder anticipar la presa de decisions en la gestió de recursos sanitaris per a les pròximes onades d’infecció que puguem patir. Mostrejant les EDAR, es pot captar quasi la totalitat de la població, i per tant, els asimptomàtics i els simptomàtics lleus-insolidaris (que no informen les autoritats sanitàries).
Fent aquest seguiment, també es pot detectar els presimptomàtics tres dies abans que aquests acabin necessitant hospitalització, i de l’ordre de cinc a set dies abans que les autoritats sanitàries els confirmin amb PCR+, un factor d’anticipació crucial en la gestió de la pandèmia. En aquest cas, la tècnica analítica emprada (qRT-PCR) cerca en l’ARN viral gens i fragments d’aquests, metodologia assimilable a la usada en malalts Covid-19, que dona indicacions de la prevalença del virus en les aigües fecals, però no sobre la seva infectivitat potencial.
2) D’altra banda, s’estan posant a punt diverses tècniques basades en la detecció de biomarcadors del SARS-CoV-2 en aigües residuals, algunes de les quals prometen ésser molt econòmiques. A més, podran ser utilitzades per personal no expert. Es tracta d’implementar tires reactives desplegables, en paper tecnològic, que actuen com a microlaboratoris que al final de la cadena de reaccions provoquen un canvi de color si detecten marcadors del virus pràcticament en temps real. Aquesta tècnica ja ha estat usada en aigües residuals per a la determinació de drogues il·lícites, i patògens com ara VIH, malària, hepatitis A, virus Zika, papil·loma humà, etc.
La idea és que remuntant des de les depuradores, a contracorrent aigües amunt per la xarxa de col·lectors, es podria arribar a escala de barri, d’edifici, i en alguns casos fins i tot a nivell d’individu, en les primeres fases de la infecció (a partir del tercer dia, és a dir, abans de l’aparició dels primers símptomes), limitant així considerablement la propagació de la malaltia. Seria de molta ajuda en la contenció de la Covid-19 si aquest sistema d’alerta pogués estar operatiu de cara a la tardor vinent. D’aquesta manera, es podria procedir a fer confinaments selectius per zones, fins que els equips de rastrejadors puguin identificar fefaentment (mitjançant analítiques TMA o PCR) aquells infectats, que realment han de fer quarantena, limitant així el risc d’haver de tornar a confinar tota la població.
Alguns grups d’investigadors ja han implementat part d’aquestes tècniques als Països Baixos i a la Comunitat Valenciana. Tot i que aparentment estan funcionant més aviat des d’un punt de vista experimental per acabar de posar a punt les metodologies, per a les pròximes onades de pandèmia.
No obstant això, i en tractar-se d’una innovació, hi ha una sèrie de problemàtiques associades que caldrà ponderar prèviament a la seva implementació:
Cal resoldre els problemes de representativitat de la mostra, agafant diverses alíquotes en un mateix punt. Segons l’hora del dia i el dia de la setmana, les aportacions varien de lloc en funció dels desplaçaments des de casa als llocs de treball, d’oci, i escoles. Per tant, la recollida de mostres es prefereix fixar-la a primera hora del matí, per fer la detecció quan majoritàriament es va al bany, i la procedència del patogen és a nivell domiciliari.
Cal també tenir en consideració l’enfosquiment provocat per determinats punts d’abocament, com ara els centres hospitalaris i assistencials, on les concentracions de virus són molt més elevades, així com determinades activitats de tipus industrial amb abocaments concentrats i intermitents, que per les seves característiques químiques poden interaccionar amb les partícules virals i afectar la determinació de les mateixes. Per aquest motiu, la determinació en els fangs primaris de les EDAR sembla més prometedora, perquè correlaciona millor amb les corbes epidemiològiques, línia de recerca en la qual estan treballant a la Universitat Yale, als EUA.
En el cas particular d’Andorra tenim l’avantatge de disposar de quatre EDAR que segmenten la població (Canillo, la Massana-Ordino, el Pas de la Casa, i Sant Julià-Andorra-Escaldes-Encamp), i també sanejaments autònoms a petits nuclis poblacionals, i als camps de neu. No a tot arreu està finalitzada la separativa de les aigües residuals i pluvials, de manera que els dies de pluja o neu hi haurà una dilució que perjudicarà la representativitat de les lectures, i també l’ús de fundents de neu, així com la neteja hidràulica de voreres, perquè en modificaran la composició. Amb tot això s’haurà d’experimentar.
En aquest mateix sentit, el fet que bona part dels col·lectors generals circulin per dins del llit del riu, representa un constrenyiment d’accessibilitat important, alhora que pel risc d’entrada d’aigües paràsites. Els reptes són importants, però no insalvables. Cal també afegir que hi ha col·lectors i edificis que a dia d’avui encara aboquen directament a Valira, pocs però, aquests quedarien per tant fora del seguiment de malalts que es pot fer a nivell de les EDAR.
Tot això, sense menystenir els riscos sanitaris associats a la càrrega vírica de les aigües fecals:
1) Ja sigui per als treballadors que intervenen en l’explotació de les EDAR i amb el manteniment del sistema de sanejament.
2) Ja sigui pels abocaments que poden comprometre les aigües superficials que aigües avall del punt d’abocament s’usen com a font de proveïment d’aigua potable.
En aquest sentit, obra al nostre favor el fet d’estar situats en capçalera de conca, que no vol pas dir que puguem desatendre les nostres responsabilitats en vers els nostres veïns situats aigües avall.
