En un món dominat per la globalització i la competència ferotge, els països petits afronten reptes significatius per mantenir-se rellevants i prosperar. Sense els recursos naturals abundants ni les economies d’escala de què disposen les grans potències, Andorra, com tantes altres nacions petites, necessita trobar un avantatge competitiu que no depengui de la seva mida ni de la seva ubicació geogràfica. Aquest avantatge, sens dubte, durant molt temps ha estat la baixa fiscalitat, però sembla que no és suficient per a un creixement “sostenible”.

La creativitat no és només una qualitat individual o una habilitat artística; és un recurs estratègic que pot transformar economies, revitalitzar cultures i consolidar un creixement sostenible. Aquesta idea té el suport dels estudis de J. P. Guilford i E. Paul Torrance, dos psicòlegs que van demostrar que la creativitat és un procés cognitiu que es pot desenvolupar i mesurar. Les seves teories tenen implicacions clares per a les polítiques de desenvolupament nacional, especialment en països com Andorra.

Guilford va destacar que la creativitat és una combinació de fluïdesa, flexibilitat, originalitat i elaboració. En el context d’una nació petita, aquestes qualitats es tradueixen en la capacitat de generar idees innovadores (fluïdesa), adaptar-se ràpidament als canvis globals (flexibilitat), destacar en nínxols de mercat únics (originalitat) i desenvolupar projectes ben estructurats que puguin competir a nivell internacional (elaboració).

A Andorra, això podria manifestar-se en àmbits com el turisme sostenible, la tecnologia, l’educació i la cultura. Per exemple, iniciatives per diversificar el turisme més enllà de l’esquí, com experiències basades en la natura, el benestar i la gastronomia, requereixen solucions creatives que diferenciïn el país d’altres destinacions alpines. De manera similar, fomentar la innovació tecnològica en àrees com el fintech o el blockchain (conscient que ja hi ha iniciatives en aquest sentit) o projectes fonamentats en intel·ligència artificial, podria posicionar Andorra com un hub tecnològic a Europa.

E. Paul Torrance, conegut com “el pare de la creativitat”, va desenvolupar eines per mesurar el pensament divergent i va argumentar que un entorn que fomenti la curiositat i l’exploració és fonamental per al desenvolupament creatiu. Per a Andorra, això significa que l’educació ha d’anar més enllà de la memorització i la reproducció de coneixements. Devia centrar-se a promoure habilitats com la resolució de problemes, el pensament crític i la col·laboració interdisciplinària.

Un sistema educatiu que valori i cultivi la creativitat podria preparar els joves andorrans per afrontar els reptes del segle XXI, com el canvi climàtic, la digitalització i la globalització. A més, atraure estudiants internacionals interessats en una educació innovadora podria diversificar l’economia andorrana i augmentar la seva influència cultural.

Malgrat el seu potencial, fomentar la creativitat com a motor de creixement afronta diversos desafiaments en un país conservador com és Andorra. Els sistemes tradicionals d’educació i treball sovint prioritzen la conformitat i l’eficiència per sobre de la innovació i el risc. A més, les economies petites com la d’Andorra sovint depenen de sectors establerts, cosa que pot limitar la inversió en idees noves i arriscades.

No obstant això, la petita escala també ofereix oportunitats. Andorra té l’avantatge de ser àgil i adaptativa. Pot implementar polítiques i programes pilot de manera ràpida, aprenent dels seus resultats i ajustant-los segons sigui necessari. A més, la seva mida facilita la col·laboració entre sectors, un factor clau per a la creativitat.

Perquè la creativitat esdevingui el motor del creixement andorrà, és essencial adoptar una estratègia integrada que abasti l’educació, les polítiques públiques i la col·laboració internacional. Els líders polítics i empresarials han de reconèixer que les solucions del passat no seran suficients per afrontar els reptes del futur. En canvi, han d’invertir en la formació de persones i en la creació d’entorns on les idees puguin florir.
En paraules de Torrance, “la creativitat no és un luxe, és una necessitat”. Per a un país petit com Andorra, aquesta afirmació és més certa que mai. La creativitat no només és el camí cap al creixement sostenible, sinó també cap a una societat més resilient, innovadora i pròspera.