És una tradició de molt temps enrere a la parròquia de Canillo. Una tradició més aviat pagana, perquè deien que si cremaven la cua al gener, l’hivern s’acabaria aviat.

Els meus pares i jo mateixa ho havíem presenciat. Els joves de cada veïnat durant el mes de gener tallaven un pinet i el plantaven en un indret estratègic que es veiés d’un poblet a l’altre. N’hi havia vuit als veïnats i dos al poble. 

També feien un home de palla (farcien de palla una camisa i uns pantalons). Uns dies abans que s’acabés el mes passaven per cada casa portant l’home i una cistella i cantaven “l’home de palla, les puces l’han mort, malagi les puces que piquen tan fort”.

Cada mestressa els donava ous, botifarres i coca. El 31 de gener al primer foscant tots els joves anaven a ficar foc al pi envoltant de palla perquè cremés millor. Ara el reguen amb gasolina. Feien  mot soroll amb esquelles, trucs corns per espantar el fred. Després els joves feien un berenar amb  el que havien arreplegat; un any a cada casa. Consistia en truitada de botifarra, crema, coca...

Avui dia el Comú organitza aquesta tradició, una mica més modernitzada amb teatre, esbarts, música i balls i al final coca i xocolata calenta. Aquest any es fa  al càmping de Som: Canillo brilla.

Afegiré que aquesta tradició és l’única que s’ha fet sempre a tot Andorra. 
I que per molts perduri.