La creu espinosa laurediana

La monja carmelita Teresa de Cepeda y Ahumada (1515-1582), coneguda com a Santa Teresa de Jesús o Santa Teresa d’Àvila, canonitzada el 1622 pel Papa Gregori XV i proclamada Doctora de l’Església per Pau VI, deia en vers que “en la cruz está la vida y el consuelo, y ella sola es el camino para el cielo”.
Vida i consol, dues de les paraules més preuades en aquest dur i difícil moment que ens ha tocat viure fent front a un virus que ha aturat el món i que ens ha fet adonar de la gran fragilitat del nostre país i de les nostres pròpies vides. Però la història d’Andorra no ha fet sinó ratificar, al llarg dels segles, que els andorrans hem estat sempre gent de fe, i prova d’això és el gran nombre d’esglésies que els nostres avantpassats van bastir i de creus que s’alcen, amb majestat, cap al cel.
Entre totes les creus del nostre petit país avui n’he escollit una per la seva singularitat i, alhora, la seva grandiositat. Estic parlant de la creu espinosa que fins a les darreries dels anys 60 encara es podia veure clavada en un roc als peus de l’absis de l’església de sant Cerni de Nagol i que avui dona la benvinguda als visitants de l’encertat Espai Columba.
Es tracta d’una creu processional, és a dir, destinada a obrir la marxa en les processons, de fusta policromada del segle XIII. La singularitat d’aquesta creu rau en les protuberàncies que, imitant les punxes de la corona d’espines de Crist, la fa única al país i una de les poques que es poden trobar avui. No s’ha de confondre amb la creu de Borgonya, una representació de la creu de sant Andreu en la qual els troncs que formen la creu apareixen amb els nusos resultants d’haver-ne tallat les branques.
Llevat d’aquest simbolisme que fa al·lusió a la corona d’espines i el patiment de Crist, la creu espinosa va estar molt present als segells, fins i tot als anepigràfics, de la Sagrada Congregació del Sant Ofici o Sagrada Congregació del Sant Ofici de la Romana i Universal Inquisició (avui Congregació de la Doctrina de la Fe), fundada pel Papa Pau III el 1542 sota la influència del cardenal Giovanni Pietro Carafa, que es convertiria, uns anys després, en el Papa Pau IV. 
Són bastants els tribunals que, alguna vegada, van utilitzar en el seu segell la creu espinosa: els de Granada, Múrcia, Valladolid, Conca ... Fins i tot va ser emprada pel mateix Consell entre els segles XVII i XVIII. Casualitat? Potser sí o potser no.
Caldria saber si l’església a la qual pertanyia, Sant Cerni de Nagol, aixecada en un moment lleugerament anterior a l’acta de consagració de l’any 1055 estava sota l’advocació d’aquest sant (que és un hipocorístic de sant Sadurní de Tolosa), un dels apòstols dels gals que va enviar el papa Fabià I cap al 250 a cristianitzar la Gàl·lia...
Segur que va tenir feina, però com deia Rabindranath Tagore, “la fe és l’ocell que canta quan l’aurora està fosca”.