La crisi energètica, en boca de tots

La situació energètica mundial preocupa, però no és d’ara. Ja fa anys que ens persegueix i que no s’hi fa front de forma decidida. Ara ens trobem en una crisi energètica provocada en part, pel conflicte bèl·lic entre Ucraïna i Rússia. El que fa perillar el subministrament de les diferents energies necessàries per a les vides quotidianes de la nostra societat. Posant el focus sobre l’àmbit nacional, trobem com el Govern i els Comuns signaven a principis de novembre un pacte de compromís per tal de reduir consums i poder fer front a aquesta crisi energètica. Ja us avanço que aquest pacte i la llei de mesures urgents és un tap d’urgència i que no ajudarà a millorar la situació energètica mundial a la llarga. Hem de prendre consciència tant els ciutadans com els mateixos dirigents polítics per fer sostenible la nostra presència al planeta.
Recentment, el Govern ha tirat endavant tot un seguit de mesures d’aplicació immediata per estalviar com a mínim un 15% de l’energia. Però malauradament ha sigut en detriment de les condicions laborals de molts treballadors de l’Administració. Entenc que només s’han centrat en barems numèrics i no han tingut en compte el benestar personal. Haurien pogut preveure una franja de temperatura més confortable en lloc de limitar a 20 °C a l’hivern i 26 °C a l’estiu. Temperatures que poden ser correctes per als usuaris intermitents, quan passeges i estàs en moviment en un lloc determinat, però no per a aquell administratiu que està durant vuit hores assegut a una cadira davant d’una pantalla. Ja són diverses persones, empleades a l’Administració a diferents ens públics, que ens han fet arribar aquesta situació. Es queixen de com la temperatura ambiental inadequada els afecta directament. No parlen únicament de grips o constipats, sinó també de la càrrega postural que suposa treballar amb fred al cos. Hi ha diferents estudis que assenyalen que una bona temperatura a l’entorn laboral és quan no es té ni fred ni calor. 
Doncs basant-nos en aquests fets i tenint en compte que els empresaris han de procurar modificar aquells riscos potencials per als seus treballadors, encoratjo l’Executiu que amb la mateixa determinació que va establir les mesures d’estalvi energètic, afronti l’adequació de l’entorn de treball dels professionals de l’Administració pública. Cal fer una revisió d’aquests barems perquè els treballadors i treballadores que passen vuit hores en la mateixa cadira puguin continuar gaudint del seu treball de forma adequada i confortable.
Pel que fa a les mesures aplicades a la il·luminació a la via pública cal posar-hi sentit comú. Els països del sud d’Europa acostumem a associar la seguretat amb la il·luminació. Els estats del Nord del continent ens han ensenyat que és un element de reforç, però ni molt menys essencial a la seguretat. Tancar aquells llums que no són necessàries, però deixar sempre uns mínims indispensables, és una bona mesura. No obstant això, convindria també prendre accions més sostenibles, com ara verificar que tota la il·luminació de l’Administració sigui amb sistemes LED de baix consum i separar les enceses de forma que estiguin per llocs de treballs. És a dir, en una oficina on hi ha deu treballadors, sectoritzar-ho de tal forma que si només hi ha sis persones treballant, gastin la llum que necessiten aquelles sis. En el mateix sentit s’ha d’entendre la il·luminació als carrers on l’alternança de fanals podria ser una bona mesura d’estalvi. 
Fa la sensació que les dificultats en les quals es troba el món actualment estan superant els dirigents polítics. Cal posar seny i establir mesures d’impacte real que en cap cas sigui contraproduent per als ciutadans en general i els treballadors de forma particular. Hem d’aprofitar la complexitat per adoptar mesures que vagin en favor de la societat. Hem d’aprofitar aquesta crisi energètica per poder oferir un pla energètic a curt, mitjà i llarg termini per al nostre país que sigui innovador, decisiu i sostenible amb el medi ambient.