Ho veiem a Andorra i també a Catalunya (a alguns llocs, no a tots). Es parla molt de massificació, ja sigui per excés de població o per massa turisme. A Andorra freguem els 84.000 habitants i amb previsió d’arribar als 100.000 a deu anys vista. I a Catalunya, els darrers vint i escaig anys l’increment poblacional ha estat impressionant: dels clàssics 6 milions s’està a punt d’arribar als 8. Pel que fa al turisme, tres quarts del mateix, les xifres continuen a l’alça, tot i que amb alguns matisos, sobretot en determinades èpoques.
Amb aquest escenari de massificació, sorprenen les reaccions contraposades. Mentre hi ha persones i col·lectius que només es posen les mans al cap per la massificació turística, normalment des d’una ideologia d’esquerres; al mateix temps hi ha persones i col·lectius a les quals només els molesta l’augment de població, normalment lligada a la immigració i, al seu torn, a la inseguretat, en aquest cas, normalment des d’una ideologia de dretes.
En resum, l’anàlisi dels problemes de massificació només es fa des d’una perspectiva ideològica. I no dic que no s’hagi de fer, totes les òptiques són interessants, però trobo poc coherent criticar un tipus de massificació i que et sembli fantàstic l’altre. La massificació és un risc, vingui de la banda que vingui, i convé trobar solucions a les dues, no només a una i obviar l’altra o fins i tot aplaudir-la. Les conseqüències són igual de dolentes o de bones, segons es miri, però en tot cas s’ha d’ordenar i regular, perquè el campi qui pugui no pot ser mai una bona opció.
