No pensava posicionar-m’hi, però ja que hi soc, ho faré, i això que m’havien avisat que m’ho estalviés. En fi, la culpa, com gairebé sempre, és de la premsa. Un dia perquè es malinterpreten unes paraules i l’endemà perquè, deuen tenir un criteri estrany, trien allò que és polèmic d’entre el que no ho és tant. Sempre hi ha excuses. Sembla allò que quan a un entrenador li pregunten per un penal discutit a favor seu respon: “M’agafava massa lluny”, però després sap veure, des de la mateixa distància, un penal discutit a favor seu no xiulat. Sigui com sigui, la culpa és de la premsa. La tocada dels seus genitals –collons, ous o pilotes per dir-ho com a ells els agrada– i el petó no consentit a Jenni Hermoso ha capgirat tota una Reial Federació Espanyola de Futbol. Ha derivat en la dimissió, en segona instància, de Luis Rubiales i de la destitució del seleccionador, Jorge Vilda. Del títol de campiones del món gairebé ningú en parlava, potser també per culpa de la premsa. Com també culpa de la premsa va ser aquella roda de premsa farcida de palmeros –aquí també n’hi ha molts d’aquests– d’un personatge que tothom pensava que anava a dimitir i que va sorprendre molts. Curiosament, tots van aplaudir el seu discurs i després van demanar disculpes. Devien estar posseïts... per culpa de la premsa. En fi, en boca tancada no entren mosques. Això ho tinc ben clar. Aleksander Čeferin va decidir no parlar de l’afer. Ja ho va fer en altres països. I la FAF, que ho va fer per primera vegada, va triar el pitjor dia. Anteriorment es va posicionar, via xarxes socials, sobre les inundacions a Líbia i el terratrèmol al Marroc. Espanya, és evident, queda més lluny. Demano disculpes, és culpa de la premsa.
