Ara resulta que tots els mals que sobrevolen el Principat són culpa, o millor dit, són el preludi de la que se avecina amb l’aprovació, si és el cas, de l’acord d’associació. I això em sembla, a més de simplista, perquè no hi ha evidència que així ho demostri, força barroer. Perquè això de tirar pilotes fora, és a dir, de culpar de tots els nostres problemes la gent o les empreses que s’instal·laran, quan resulta que ja ho estan o s’hi estan instal·lant (vegeu el concurs pel transport no medicalitzat sense anar més lluny, i d’altres) és molt i molt agosarat, segons el meu punt de vista discutible i que val el que val.

I és clar, per a mi no és cap problema veure’m dins la Unió Europea, que volen que els digui, cosa que no vol dir que estigui d’acord amb tot el que s’hi cou i es decideix i es fa, però això ho podríem aplicar a altres organismes amb vocació d’aglutinar interessos i/o vetllar per exemple per l’acompliment i la defensa dels drets humans, em refereixo a l’ONU, el Consell d’Europa... I ja sé que em diran que no és el mateix, que barrejo peres amb pomes, i potser tenen raó. Ara bé, no em diguin que per moments no els agafen ganes d’esborrar-se d’aquests organismes que fan declaracions encertades que després no es compleixen.

Tota organització humana i de països, al capdavall integrats per persones, té les seves limitacions. Crec, sincerament, que el temps d’anar de llaneros solitarios toca a la seva fi. Estic plenament d’acord amb els que diuen que s’ha de conèixer el millor possible què s’ha negociat i què comportarà. I sabent-ho, aquells que hi hauran de donar el vistiplau o no, decideixin el que bonament creguin i acceptin, també, el que la majoria digui. Jo no tindré el gust de poder-ho fer. Ara, el ball del txa-txa-txa amb o sense UE el ballarem tots, sens dubte.