La cultura en temps de campanya

Ja som a l’equador de la campanya electoral i a hores d’ara qui més qui menys ha pogut remenar els programes electorals de les candidatures que participaran en els pròxims comicis. Normalment, hom acostuma a posar l’ull en aquell tema que li interessa o li toca de prop, com és lògic. En el meu cas, m’he mirat en detall l’apartat dels programes dedicat a la cultura, i això m’ha servit per extreure diverses conclusions.

La primera és que ben aviat Andorra gaudirà del tan esperat museu nacional. DA, PS, SDP i Terceravia tenen entre els seus punts programàtics la creació d’un Museu Nacional, i encara que el grup d’SDP ja té una seu decidida per a la infraestructura –l’hotel Casamanya d’Ordino–, això no ha de ser motiu per no entendre’s, i subratllo aquest darrer terme, entre tots aquests grups per tal de fer realitat el tan necessari equipament.

Liberals i UP, per contra, no es pronuncien en el seu programa sobre aquesta qüestió, per bé que els primers sí que aposten per millorar els equipaments de l’Arxiu Nacional, reivindicació compartida també per DA i PS. Museu i Arxiu nacionals, doncs, haurien de ser pedres angulars de la cultura de la pròxima legislatura si els grups compleixen les seves promeses.

L’altre punt en comú de la majoria de forces el trobem en l’aposta per la creació, i és que DA, PS, Liberals, Terceravia, SDP i UP asseguren que donaran més suport que mai a la creació pròpia del país, i en molts casos especifiquen que faran costat a la promoció exterior de la cultura andorrana. Sembla, doncs, que guanyi qui guanyi al nou Consell hi haurà una majoria més que qualificada que farà costat als artistes i autors del Principat. Els pròxims pressupostos així haurien de reflectir-ho.

Més enllà d’altres propostes més o menys compartides, com la de fer canvis fiscals amb relació al mecenatge privat, hi ha diverses candidatures que coincideixen en d’altres punts. Tant PS, com Liberals com Terceravia tenen en la potenciació, foment i defensa de la llengua catalana el seu primer punt programàtic dels respectius apartats de cultura. Amb tot, en aquest punt no especifiquen gaire com es produirà aquest foment, a excepció del PS, més enllà de la injecció de recursos. Hem de pensar, per exemple, que el Consell apostarà per evitar casos com la polèmica The Shopping Mile? Que es demanaran diplomes de català per desenvolupar càrrecs dins de l’Administració nacional i comunal?

Si els partits compleixen les seves promeses electorals –una promesa hauria de ser una obligació– i són capaços d’assolir una mínima entesa –la política és l’art d’entendre’s–, tenint en compte els punts programàtics, és pràcticament segur que per fi tindrem nou Museu i Arxius nacionals i que la creació andorrana gaudirà d’un suport mai vist. Els que d’una manera o altra ens dediquem a la cultura a Andorra esperem que els consellers elegits facin honor a la seva paraula durant la pròxima legislatura.