David Bowie l’any 1995 afirmava que “All art is unstable. Its meaning is not necessary that implied by the author. There is no authoritative voice. There are only multiple readings”. Frase que ens invita a reflexionar sobre l’enorme poder que té la cultura, l’art en aquest cas, per fer-nos sentir lliures, per deixar espai a la nostra imaginació, per divertir-nos i per compartir sense res ni ningú que ens imposi unes directrius.

Avui en dia, però, el sector cultural no pot oferir tot allò que desitjaria. Mobilitzat, i gairebé desesperat, lluita per combatre la dràstica reducció dels recursos públics destinats a projectes artístics i a activitats culturals donant pas així a un replantejament de les tècniques tradicionals per unes formes imaginatives inconcebibles fa uns anys.

Les retallades han donat lloc a polítiques de preus alternatives, a estratègies de coworking, a micromecenatges participatius, a creacions d’espais i formats no convencionals i tantes i tantes estratègies per navegar contracorrent sense que el vaixell s’enfonsi. Fins i tot hem pogut observar algunes situacions anecdòtiques com la que va tenir lloc a Girona on, atès que per les manifestacions culturals l’IVA s’augmentava fins a un 21% i les pastanagues només estaven gravades un 4%, a la porta del teatre es va posar una paradeta d’aquesta hortalissa i per 20 euros de pastanagues rebies de regal una entrada al teatre.

Tot i que moltes d’aquestes fórmules innovadores aconsegueixen assolir els seus objectius, les institucions i els professionals amb menys recursos i menys contactes sovint no tenen la capacitat suficient per superar les crítiques conjuntures i es veuen obligats a abaixar el teló.

I la realitat és aquesta. Si els equipaments culturals no podem garantir una oferta cultural dinàmica, diversa i generosa les possibilitats dels ciutadans d’interactuar amb la cultura es veuen reduïdes dràsticament i es posa en dubte la cultura com a pilar fonamental per desenvolupar una comunitat cohesionada internament i que projecti a l’exterior les seves riqueses que ens fan ser més lliures, més globals i més sensibles, en una societat on s’acostuma a premiar la immediatesa en lloc del treball delicat, cuidat i construït amb esforç.

Tot això, però, no serà possible fins que no ens plantegem, de forma totalment seriosa, una reforma profunda de l’Administració Pública.