La importància social de la cultura rau en el fet que ens atorga un sentiment de pertinença. Cada un de nosaltres se sent representat per un grup de tradicions, conductes, hàbits, valors, emocions i pensaments que són més o menys part de la societat en la qual es desenvolupa la nostra vida quotidiana i que ens ofereix una idea de pertinença.

Heus aquí on trobem l’altra cara de la moneda. Si la cara de la integració és la disminució de la diferència entre cultures diferents que comunica alguns conflictes, la creu és la disminució del sentiment de pertinença. Sentiment i necessitat bàsica i plaent per a tot ésser humà.

Però el nostre país, la nostra cultura de països o continents, com a nivell de família o parella ja se’ns queda petit.

El fet és que tenim més possibilitats, més alternatives, som més independents. No hem d’aferrar-nos necessàriament a res, ni a ningú.

No obstant això, i malgrat la força que sempre tindrà una cultura en la societat, convé donar un toc d’atenció.

Qui pensi en les telecomunicacions, internet i la globalització, la cultura pot créixer més com a vehicle de les tradicions, inquietuds, sentiments, emocions i valors d’uns ciutadans. Si realment la cultura és un procés interactiu, potser arriba el moment en què l’expressió plena i individual de l’ésser humà autèntic es rebel·li contra tot un entorn que amenaça d’anar llevant a poc a poc la seva ànima d’amagat, en favor d’una societat del benestar materialista més minoritària en la mesura que tots ens entestem a no quedar-nos enrere, en què sigui de tots i per a tots. Però ningú sacrifica el seu patrimoni, el seu projecte de vida, la seva economia. Ni els que tenen menys, ni els que tenen més. No cal índexs econòmics, ni molts zeros a la nòmina del veí per encendre l’orgull, només cal aquests dos adverbis: més i menys. I potser l’ordre d’ambdós s’ha invertit. Crec que avui en dia es desatenen altres tipus d’interdependència menys valorats per una cultura, que cada dia és menys cultura en una societat que, malgrat la seva eficiència, cada dia és menys social, menys grup i, en canvi, més empresa. ¿Empresa per a què? ¿Per a qui?

Potser abans de fer-nos preguntes sobre tot el bé que fem a una societat, hauríem de preguntar-nos quant bé n’hem rebut. Potser avui, en aquest món superpoblat i ple de recursos, no sigui independència el que ens falta, sinó tot el contrari.

I és que la cultura no només s’ha construït a través dels avis que conten les seves batalletes, sinó també a través dels néts disposats a escoltar-les. De la mateixa manera que la comunicació mai s’ha compost només d’emissor, sinó també de re­ceptor.

Encara que es considerin valors culturals les tradicions, els ritus, el llenguatge, l’art, la culinària i la vestimenta, es pot assumir, d’acord amb el que he expressat en el paràgraf anterior, que també els altres valors s’inscriuen dins de la categoria de valor cultural, mentre una societat els adopti com a models de vida. Dins el grup de valors que podríem assimilar al concepte de valors culturals hi hauria valors religiosos, valors morals, valors estètics, valors intel·lectuals, valors afectius, valors socials, valors físics, valors econòmics, etc. En definitiva, els valors existeixen per a qui els adopta com a forma de vida; sense acceptació no existeix el valor.