Avui dia, és cada vegada més evident la pressa amb què molts joves intenten viure etapes pròpies de l’edat adulta. Sovint s’anticipen a experiències per a les quals no estan preparats ni mentalment ni físicament, cosa que pot comportar riscos importants per a la salut, molts dels quals passen desapercebuts pels mateixos joves. Conductes com el consum de tabac, d’alcohol o l’inici precoç de les relacions sexuals s’han convertit en motius de preocupació, no només per a les famílies i l’entorn proper, sinó també per a la societat en general. Aquesta tendència reflecteix l’emergència d’una cultura que prioritza l’aparença de maduresa per damunt del veritable desenvolupament personal i emocional.

Tot i disposar de tecnologia pensada per estalviar-nos temps –com rentavaixelles, rentadores, aspiradores intel·ligents, compres en línia amb lliurament a domicili o aplicacions que ens organitzen la vida–, paradoxalment ens sentim més ocupats que mai. La possibilitat de fer més coses en menys temps ha incrementat les expectatives i les exigències en tots els àmbits: laboral, social i personal. Les fronteres entre la feina i la vida privada s’han anat difuminant, i les mateixes eines que ens faciliten la feina –com els correus electrònics o la missatgeria instantània– ens mantenen permanentment connectats a les nostres obligacions. A més, hi ha una pressió creixent per “aprofitar” cada instant. Això elimina els espais buits que abans formaven part natural de la vida quotidiana, com ara l’avorriment, que paradoxalment pot ser una font de creativitat i desenvolupament interior. En definitiva, la promesa d’una vida més fàcil i eficient pot acabar convertint-se en una exigència constant de productivitat, que ens allunya del descans, la pausa i el temps realment lliure.

En aquest context, la hiperconnectivitat ha convertit la disponibilitat permanent en una nova norma social. Els dispositius mòbils ens permeten estar sempre localitzables, accessibles i informats, però aquesta connexió constant té també un cost emocional. Genera una forma d’ansietat particular que es manifesta cada cop més. Una d’elles és la necessitat compulsiva de comprovar notificacions, correus electrònics i xarxes socials, per por de perdre’s alguna cosa important (el conegut FOMO: Fear of Missing Out). Aquesta por ens manté en un estat d’alerta permanent i dificulta la desconnexió, tant a nivell social com professional. Com a conseqüència, la nostra atenció queda fragmentada: ens costa estar plenament presents en el moment, perquè una part de la ment està sempre pendent d’una possible interrupció. I fins i tot quan decidim desconnectar, sovint apareix el sentiment de culpa, com si estiguéssim incomplint una responsabilitat. Així, una connectivitat que havia de ser alliberadora pot acabar atrapant-nos en una dinàmica d’exigència invisible però constant.

Aquesta ansietat no afecta només els adults. Els infants i adolescents també creixen amb la idea que estar desconnectat és sinònim d’estar aïllat o ser improductiu.

Vivim en una societat on els joves estan contínuament exposats a imatges i missatges que idealitzen un estil de vida adult de manera prematura. Xarxes socials, sèries i influencers projecten models que transmeten la idea que cal créixer ràpid per ser acceptat. Fumar, beure o mantenir relacions sexuals es presenten sovint com passos inevitables per encaixar en un grup o semblar madurs. Aquesta pressió social actua com una força silenciosa però molt poderosa, que empeny molts adolescents a adoptar conductes per a les quals encara no estan preparats. I ho fan perquè volen encaixar en la societat.

El problema s’accentua quan els joves prenen decisions sense entendre’n del tot les conseqüències. Es prenen moltes decisions guiades per la curiositat o la pressió social, i no des de la responsabilitat. El creixement hauria de ser més lliure, conscient i respectuós amb el procés de cada persona.

Els efectes reals de la maduresa no es basen només en l'edat, sinó en l'experiència i el creixement emocional. Quan la maduresa arriba de manera natural, permet prendre decisions amb més responsabilitat, gestionar millor les emocions i entendre les conseqüències dels propis actes. En canvi, quan els adolescents intenten forçar aquesta maduresa, sovint es troben assumint situacions per a les quals encara no estan preparats. Madurar no és simplement fer coses d’adults, sinó saber quan i com afrontar-les.

En definitiva, potser ha arribat el moment de recordar que no cal córrer per créixer. Cada etapa de la vida té el seu valor i el seu temps, i viure-les amb calma pot ajudar-nos a entendre millor qui som i què necessitem. A poc a poc, amb confiança i sense presses, la maduresa arriba, i amb ella, la capacitat de prendre decisions amb més consciència i seguretat.