Des de fa anys soc un detractor de la instal·lació sense control als nostres carrers dels que s’anomenen “objectes publicitaris il·luminats” (opis). Per això m’ha alegrat que -per fi!, una administració comunal hagi decidit retirar la majoria dels que hi ha en el seu territori. Resulta, però, que quan el Comú d’Escaldes-Engordany ha pres aquesta determinació, veiem com el d’Andorra la Vella sembla cada dia més afectat amb aquesta dèria de posar a tort i dret, en qualsevol indret tot i que no ofereixi les condicions més adequades, més d’aquests incordiants elements urbans. Una mostra de la diferent manera de procedir que poden tenir unes administracions similars a l’hora de defensar el que és públic: en aquest cas l’espai públic, que són els nostres carrers i del qual a tothom ens agrada gaudir. Aquesta qüestió es pot veure realment com una minúcia, tot i que per mi reflecteix clarament un tarannà a l’hora de prendre decisions i demostra que, per a alguns, el públic està sempre supeditat al privat. I és que, transcorregut ja un temps prudencial des de les últimes eleccions comunals, dóna la impressió que un Comú com el d’Andorra la Vella ja no té cap inconvenient a treure’s la careta i defensar sense cap tipus de dissimul que està disposat a privatitzar tot el que sigui privatitzable, ja es digui alberg de la Comella o Centre de Congressos. No s’acaba d’entendre que, com a institució pública que és, el seu objectiu no passi en primer lloc, per defensar allò que és públic i, en segon, i només si no entra en contradicció amb el primer, facilitar el bon funcionament del privat.