“Si dic la meva opinió jo vull saltar-me la primera i la segona prova i intentar anar a la tercera i si no hi puc arribar, no fer-ho. No depèn de mi només, i si volen que faci les altres és millor no anar-hi. Ho hem de parlar. Potser he dit coses que no havia de dir, però és el que hi ha”. Aquestes paraules pertanyen a Irineu Esteve. L’esquiador de fons de la FAE i del Team Aker Dæhlie va donar aquestes declaracions als mitjans de comunicació presents a la roda de premsa de presentació de la que era la delegació més nombrosa de la història a uns Jocs Olímpics d’Hivern. I preguntat de com estava també va dir: “Estem descansant. Esperant a estar bé ja i encara no ho estic. Estic deixant passar el temps i sembla que estic una mica millor. Porto força dies sense entrenar i creuarem els dits”. I va arribar la cerimònia d’inauguració i abans ja començava a sobrevolar que Irineu Esteve ja tenia decidit no competir a la cita olímpica. Dissabte ja es va anunciar oficialment. Iri va ser honest, tant abans dels Jocs com després, però al Tour d’Ski ja va mostrar, novament, la seva sinceritat. “Ha estat la cursa més dura de la meva vida a nivell psicològic i també físic. Ens hem trobat molt malament. El cap també ha desconnectat totalment. No està sent l’any que esperàvem. Mai havíem experimentat unes sensacions així. El cos no tira per les raons que sigui”. No estava per competir als Jocs i només un miracle, a nivell mental i també físic, li hauria donat una opció de competir.
I Carla Mijares es va lesionar a l’última Copa del Món i ahir es va anunciar la seva lesió. També marxa abans d’hora. Un ja no estava fi abans d’uns Jocs i l’altra hi va anar lesionada. I aquesta cita no és una patxanga. Això són els Jocs. I ells no en tenen la culpa. No pas.
