El biòleg francès Jean Rostand, en el seu llibre Inquiétudes d’un biologiste afirmava fa 56 anys, el 1967, que mentre hi hagués dictadures al món no es veia en cor de criticar una democràcia. 
És cert que etimològicament la paraula democràcia, d’origen grec, és el conjunt de dos mots: dêmos,  que significa el poble o la població d’un territori, i kratos, que significa l’autoritat, el poder. Així que literalment democràcia significa que l’autoritat, el poder, estan en mans del poble, de la població, de les persones que habiten el territori. Fins aquí, res a dir-hi. Però el fet és que el concepte democràcia no és un concepte estàtic, sinó que les societats l’han anat adaptant, canviant, remodelant en funció dels sistemes de govern d’un territori.
Es parla doncs dels sistemes democràtics que regeixen els territoris. És a dir, i simplificant-ho molt, de com s’aplica la democràcia en tal o tal territori. El problema rau que el sistema democràtic cada cop està més malmès en molts estats i a voltes en nom de la democràcia s’adopten criteris tan arbitraris que acaben despullant-la de la seva essència. Fins i tot a la Grècia antiga els inventors de la democràcia, la democràcia d’Atenes, tenien criteris discriminadors que n’alteraven la puresa, ja que tot i ser una democràcia directa no existia el principi d’igualtat i tenien prohibida la participació a l’ecclesia, l’assemblea, a dones, esclaus i estrangers. Només hi accedien els homes lliures, és a dir, una petita part de la població.
En els nostres sistemes democràtics impera la democràcia representativa. Al nostre país ja es va introduir el 1419 amb el Consell de la Terra un sistema embrionari de democràcia representativa, que tot i no ser igualitari, ja que només hi podien participar els prohoms, caps de les cases més benestants, va consolidar el criteri de representació per la gestió del territori.
Ja en èpoques més contemporànies, una majoria de territoris ha triat en el seu sistema democràtic el criteri de la representació amb el principi de la igualtat, on tota població de la comunitat major de 18 anys pot participar. En aquest cas, Alexis de Tocqueville, el 1835 al llibre De la démocratie en Amérique, parlant de les bondats del sistema de la jove democràcia nord-americana va marcar la pauta del que coneixem avui com a democràcies occidentals representatives.
El sòcol d’aquest criteri s’ancora en el fet que com és difícil que tot el poble tingui l’autoritat i el poder, aleshores, la població, el poble ha d’escollir mitjançant votació les persones que exerciran el poder en nom seu.  
Així que no hi ha un concepte de democràcia, sinó diversos. I avui en dia, quasi 200 anys després dels preceptes de democràcia instaurats per Tocqueville, les costures, els greuges, les cunyes i les distorsions introduïts als diferents règims democràtics fan que, contràriament al que pensava Rostand, el sistema democràtic es critiqui. I encara pitjor: que se’l qüestioni.
Hi ha un divorci entre la població del territori i els representants, i aquesta distància es tradueix, entre altres, en l’alt nivell d’abstenció, preocupant a les eleccions de la majoria de països. Bona part de la població dels territoris ja no creu en els qui els representa i exerceix el poder en el seu nom. En desconfia i no s’hi identifica. A la vegada els representants no han estat tots elegits pel poble, ja que en els nostres sistemes, en algunes franges de poder, els representants escullen d’altres representants per exercir aquestes potestats.
La desconnexió dels representants, directes i sobretot indirectes, amb què el poble pensa, desitja, pateix, treballa o somnia és cada cop més gran. S’hi dibuixa també un problema de legitimitat en la mesura que són uns pocs els que decideixen pel conjunt de la societat que majoritàriament no els ha votat. I tot i així, hi hem de seguir apostant i cuidar les nostres democràcies, que ens permeten viure en llibertat.
Aprofitem que el 15 de setembre és el dia internacional de la democràcia, instaurat per l’ONU, per festejar les democràcies i apostar perquè recuperin l’essència del poder del poble i per al poble.