Fa uns anys que a través de la llei del pressupost el Govern es va treure de la màniga una modificació de la Llei de contractació pública per poder dur a terme contractacions directes mitjançant la via dels contractes “declarats de caràcter sensible” i evitar així el procediment normal d’adjudicació mitjançant el concurs. La consideració de sensible es dona a contractes que “afectin la seguretat de l’Estat o les relacions internacionals del Principat d’Andorra, i els que corresponen a encàrrecs del cap de Govern, dels ministres o dels presidents de les entitats parapúbliques relatius a una matèria de la seva competència que té incidència en les directrius i decisions polítiques que determinen els objectius estratègics del Govern”. Ja de per si aquesta tipologia de contractes em genera desconfiança perquè ho veig com una manera dissimulada de poder fer contractacions a dit sense control públic. Per exemple, fa uns dies vaig preguntar al SAAS si em podien donar informació sobre els contractes que ha firmat els darrers tres anys en virtut d’aquesta clàusula. La resposta que em dona la direcció, com era d’esperar, és que no em poden facilitar la informació. I em torno a preguntar per què ens neguen aquestes dades; què es vol amagar?; per què ningú els fa entendre que l’opacitat és inviable amb els recursos públics? Un cop més insisteixo que requerim una llei efectiva d’accés a la informació pública, però dubto que això es faci a curt termini perquè tenim un problema de fons, que es diu manca de cultura política basada en la transparència en els afers públics.
