La desigualtat no és cap fatalitat

Com molt bé saben, les polítiques públiques desenvolupades pels diferents governs poden fomentar la igualtat o posar-hi traves. Algunes de ben senzilles per potenciar-la passen per invertir en transport públic. Disposar d’una xarxa moderna i eficient així com d’un sistema tarifari no excessivament car afavoreix la gent amb menys recursos, com ara les dones, els treballadors dels sectors amb salaris més baixos i els jubilats, les mestresses de casa i els estudiants. Aquests són els principals usuaris de les línies regulars de bus, també al Principat. Ho indiquen les enquestes realitzades pel CRES, que demostren que el transport públic té gènere. El 60% dels passatgers de les línies nacionals d’autobús són dones, mentre que un 41% són homes. A més, el 54% dels viatgers l’utilitzen per desplaçar-se al seu lloc de treball. Una realitat que ens permet concloure que té més rendibilitat social destinar quantitats importants a aquest servei que no pas a grans infraestructures viàries. Una actuació que també tindria el seu retorn positiu en l’àmbit turístic, perquè afavoriria una millor gestió de la mobilitat en les èpoques de més afluència, tal com han fet altres destins de muntanya, sense tenir en compte l’impacte mediambiental. Fins avui, però, l’atenció que s’ha donat al transport públic des de les administracions ha estat més aviat pobra. Per això seria una oportunitat perduda que la tan esperada reorganització del sistema nacional impulsada per l’actual executiu no acabés comportant un salt qualitatiu. Un salt cap a la igualtat.