L'espectacle de la UE en el decurs d’aquest estiu és digne d’estudi. Un espectacle de discrepàncies permanents, tot i les dissimulacions de façana, i de lluites de primacia enfront dels textos fundadors de la UE. Sobretot en dos temes com són la immigració i l’energia, que sembla que toquen de prop el que hi ha estipulat a l’Acord d’Associació que ha negociat amb bastanta discreció el Govern amb la UE. I és en aquest context caòtic en el qual ens volem associar sense saber ben bé  (perquè el Govern no ho acaba d’explicar) a què ens compromet.És cert que la UE està sotmesa a tensions internes sobre el repartiment de competències, la solidaritat entre Estats i la primacia dels interessos nacionals davant dels objectius comuns. El que ha passat darrerament entre Itàlia, Dinamarca i Espanya en matèria d’immigració, o entre Alemanya, França i Espanya amb l’energia, són punts molt rellevants. Si els mateixos Estats membres discrepen sobre com aplicar o interpretar determinades polítiques europees, fins a quin punt és prudent que Andorra assumeixi, mitjançant l’Acord d’Associació, compromisos vinculats a un ordenament europeu que evoluciona constantment i que el ciutadà andorrà no pot controlar políticament? No es tracta només de preguntar què diu avui l’Acord d’Associació, sinó què permetrà a la UE exigir a Andorra demà, en virtut de l’evolució del cabal comunitari. Sobretot si entre Estats membres es barallen i apliquen cadascú a la seva manera el cabal, com Itàlia i Espanya en matèria d’immigració i de control de fronteres, o com França, Alemanya i Espanya pel que fa a l’ús de l’energia renovable versus la nuclear o el carbó.

I aquesta és probablement la qüestió que el Govern hauria d'explicar amb molta més claredat: quines competències, quins compromisos i quin marge de decisió conservarà Andorra una vegada l'Acord entri en vigor. L’Acord diu expressament que la política d’immigració no queda coberta per l’Acord d’Associació, però alhora incorpora la lliure circulació de persones dins del mercat interior. Això fa que calgui estudiar amb molta precisió què queda fora i què queda dins. Així, en matèria d’immigració hi ha una qüestió jurídica molt interessant. El text és explícit: "The EU and Andorra agree that immigration policy shall not be covered by this Agreement." Per tant, Andorra no transfereix a l'Acord una política migratòria general; la política d'immigració continua fora del seu àmbit. Però això no significa de cap manera que la qüestió de les persones estrangeres quedi completament al marge, ja que l'Acord incorpora la lliure circulació de persones i preveu la incorporació de la Directiva 2004/38/CE sobre lliure circulació i residència dels ciutadans de la UE i dels seus familiars. A més, el mateix text diu que l'aplicació d'aquesta directiva a Andorra no impedeix avaluar la rellevància de futura legislació de la UE ni de futura jurisprudència del Tribunal de Justícia de la UE. Per tant, no és correcte dir simplement que “la immigració queda fora de l'Acord”. Jurídicament, això és cert respecte de la política d'immigració, però la lliure circulació de ciutadans europeus i determinats drets derivats dels seus familiars sí que entren en l'arquitectura de l'Acord.Pel que fa a l’energia, l’anàlisi és encara més profunda. L'Acord no és simplement un tractat de lliure comerç; el seu objectiu és incorporar Andorra a un “mercat interior homogeni ampliat”, amb participació en les quatre llibertats i en les polítiques horitzontals i complementàries vinculades al mercat interior. En aquest sentit, ens hem de demanar: “Quines normes europees en matèria d'energia i mercat interior haurà d'anar incorporant Andorra en el futur?” I aquí apareix un dels aspectes més delicats de l'Acord: l'alineament dinàmic amb el cabal comunitari. L'Acord està construït precisament perquè Andorra participi en aquest mercat ampliat sota unes regles homogènies. El Parlament Europeu descriu l'arquitectura de l'Acord com un sistema format per un acord marc, protocols, protocols dels Estats associats i 25 annexos tècnics per a cada Estat associat que contenen els actes jurídics de la UE inclosos en l'àmbit de l'Acord.

Fins a quin punt Andorra s'integra en el mercat interior europeu i queda obligada a adaptar el seu ordenament a normes europees sobre les quals no participa com a Estat membre en el procés legislatiu europeu? Aquesta és una pregunta perfectament legítima, sobretot perquè, tot i les distraccions governamentals sobre el referèndum a Andorra, el text de l'Acord ja ha estat publicat oficialment pel Consell de la UE el 2026 i el Parlament Europeu ja l'està examinant. Anem sumant.