Avui celebrem la festivitat de la Mare de Déu del Carme o Nostra Senyora del Carmel. És una de les advocacions marianes més conegudes i venerades. Se la representa amb el Nen Jesús als braços i amb un escapulari a la mà. És la patrona dels mariners, pescadors, navegants i de tota la gent del mar. També és la patrona de l'orde Carmelita.
L'origen d'aquesta devoció es remunta al segle XII, quan un grup d'ermitans s'estableix a la muntanya del Carmel, amb el desig d'imitar la vida contemplativa del profeta Elies. Així, aquesta muntanya, que en hebreu significa muntanya de la Vinya de Déu, es converteix en un lloc sagrat on viu una comunitat d'ermitans, dedicats a la pregària i la penitència al desert. És l'origen de l'orde Carmelita.

Aquesta orde considera la Mare de Déu model de vida i oració. Cap a l'any 1220 construeix enmig de les seves grutes una capella dedicada a la Mare. Així, la comencen a invocar amb el nom de Santíssima Verge de la Muntanya Carmel. És per això, que els religiosos carmelites es coneixen com els Germans de la Benaurada Verge Maria del Mont Carmel.

Diu la història que Sant Simó Stock, el prior general de l'orde, suplica a la Santíssima Verge ajuda i protecció per a la comunitat. La Mare de Déu li respon i el 16 de juliol de 1256 se li apareix, acompanyada d'una multitud d'àngels i li lliura l'Escapulari del Carme. Ella promet als membres de l'orde carmelità i a tots els qui portin l'escapulari amb devoció, protecció durant la vida i auxili especial a l'hora de la mort. Aquest fet marca l'inici de la devoció mariana sota l'advocació de Nostra Senyora del Carme o Nostra Senyora del Mont Carmel.

Alguns dels sants més coneguts d'aquesta orde són, entre d’altres, Santa Teresa de Jesús, que inicia la reforma del Carmel Descalç, i Sant Joan de la Creu, que escriu el famós llibre Pujada a la muntanya del Carmel, metàfora, de la unió de l'ànima amb Déu.
L'escapulari és com un hàbit carmelita en miniatura. Consisteix en un cordó que es porta al coll amb dues peces petites de roba de llana de color marró. Una penja sobre el pit i, l'altra sobre l'esquena, passant per sobre de les espatlles. En una banda apareix la figura de la Mare de Déu i, en l'altra el Sagrat Cor de Jesús. L'escapulari pot ser substituït per la medalla escapulari.

L'escapulari és un memorial de les virtuts de Maria i portar-lo és un signe de consagració a la Mare de Déu. També ens recorda la seva protecció maternal. La Nostra mare ens cobreix amb el seu mantell; per això, a la Mare de Déu del Carme se la coneix com l’“Estrella del Mar” pel seu paper protector com far que il·lumina i guia.
L'orde Carmelita s'estén ràpidament, i difon per tot el món la devoció a la Mare de Déu del Mont Carmel. L'octubre del 1917, a Fàtima, la Mare de Déu, vestida amb l'hàbit carmelita i l'escapulari a la mà, se li apareix a Llúcia. Li demana que nosaltres, els seus fills, portem l'escapulari com a signe de consagració.

Els miracles recollits als diaris de navegació, al llarg dels segles, ajuden a augmentar aquesta devoció. Així, la majoria dels vaixells mercants, de pesca i d'esbarjo, tenen un racó al pont amb una petita imatge de la Mare de Déu del Carme o una fotografia de la cara amb l'escapulari posat.

Us confesso que tinc especial devoció a la Mare de Déu del Carme. Els meus pares me la van inculcar des de ben petita seva. El meu pare treballà gairebé 20 anys en una companyia naviliera i li tenia molta devoció. Sé que va viure alguna situació de perill a alta mar i sempre s’encomanà a Ella. Des de la mort dels meus pares, porto amb especial afecte la medalla escapulari que ell portava. Cada dia la sostinc a les meves mans i, en finalitzar el dia li demano protecció per tota la meva família. Aquesta medalla m'uneix a la Mare de Déu i també als meus estimats pares.