L’11 de novembre és el dia de Sant Martí. La llegendària vida d’aquest sant guerrer i bisbe començà l’any 316, sent un dels fills d’una nissaga de militars romans. La tradició diu que serví com a oficial de l’exèrcit imperial fins als 40 anys. Tenia fama de ser bon vencedor, disciplinat i just amb l’enemic. Una vegada retirat de l’exèrcit, s’establí a França, i més concretament a Poitiers, i allà inicià una nova vida com a cristià, ajudant desinteressadament els més desvalguts i pobres, fent el bé allà on passava. 
La llegenda també ens narra que un bon dia, mentre galopava en ple hivern dins la regió d’Amiens un bosc gelat i sota d’una nevada ben copiosa, se li aparegué d’entre els arbres un pobre home glaçat, mig despullat i esguerrat d’una cama. El pobre se li anava atansant de manera maldestra i molt a poc a poc, ja que portava un tros de cama de fusta. El cavall, quan el va veure, va parar en sec, el sant el mirà als ulls i ràpidament desenfundà l’espasa. El pobre captaire en un primer moment s’espantà, però Sant Martí no volia violència, ans al contrari, sentia tanta pena per aquell home que va fer servir la seva arma esmolada per poder esquinçar la seva pròpia capa i donar-li un bocí a aquell pobre desgraciat.
En aquell precís instant deixà de nevar i s’obrí el cel i de dins d’ell, sorgí llampant un Arc gegant de molts colors anomenant-se per sempre més, l’Arc de Sant Martí. El que no sabia el sant era que aquell pobre era el mateix Crist en persona que el posava a prova. Aquella nit, mentre dormia, se li aparegué en somnis tot retornant-li la capa.
A partir d’aquest fet la seva fama anà creixent com l’escuma i se li atribuïren molts miracles tals com curacions espontànies o fins i tot la resurrecció d’algun mort. L’any 371 morí el bisbe de Tours i la gent del poble l’aclamà de seguida com a nou bisbe. Defugí de les riqueses i de les possessions terrenals i feia vida de manera austera, tal com feia el seu poble. Morí el 8 de novembre del 397. Canonitzat en l’antigor, era un sant molt popular a França i des d’allà s’anà estenent la seva devoció, i a mesura que visigots i francs anaven ampliant les seves fronteres vers el sud van anar exportant també, les antigues advocacions gal·les, tal  com la de Sant Martí o la de Sant Serni.
A casa nostra hi té dedicades dos esglésies, la de Nagol a Sant Julià de Lòria, i la de la Cortinada, a Ordino, on van aparèixer el 1968, sota unes capes de calç, unes meravelloses pintures romàniques contemporànies del temple, on el representen a ell i també representen el seu deixeble Sant Brici, un llop amb llengua trífida, un arquer... I un misteriós Guillem Guifré, assegut sobre un escambell desequilibrat amb un ganivet a la mà i a punt de caure-li a sobre una garrafa de vi i a sota de la mateixa, un misteriós rectangle que un servidor interpreta com una primitiva bota de vi de cuir.
La representació ens fa veure que és un pecador perquè s’emborratxa i corromp el temple de l’Esperit, que no és altre que el cos. No seria pas casual la presència d’aquest misteriós Guillem Guifré, representat ebri i precisament amb aquests atributs, ja que Sant Martí, a banda de ser patró dels cavalls i cavallers, ho és també dels pobres, d’alguns animals domèstics com les oques (que també n’hi ha alguna), dels soldats... i atenció, també és patró dels adobers, pelleters i dels borratxos!
No és casual, per tant, que al pobre Guillem Guifré (representat aquí com adober i bevedor) el mestre el representés just a sota del seu patró i ho fes d’aquesta manera, ebri amb un ganivet a la mà que li servia per poder adobar la pell de la bota de vi que té als peus, just per sota de la garrafa de vi, amb el claríssim missatge que, fins i tot els bevedors podien entrar al Cel si es penedien de tot cor i imploraven la intercessió de Sant Martí, perquè ja se sap: amb Sant Martí al costat el Cel ens és més a prop!