Aquests dies ha sortit a la llum una notícia en una de les ciutats més poblades de l’Empordà que em sembla destacable de ressaltar: un candidat a l’alcaldia de la seva localitat, Figueres, a les eleccions municipals que s’han de celebrar l’any que ve ha hagut de deixar la cursa electoral perquè el seu partit ha considerat que no es podia acceptar que, als seus 31 anys, tingués una relació sentimental amb una noia de 16 anys.
Ja us avanço d’entrada que si fos la meva filla no em faria gens de gràcia que s’enllités amb un senyor de més de trenta, però si haguessin de fer les lleis els pares en funció del que les seves filles han patit o poden patir encara s’estaria guillotinant el personal en plena plaça pública.
És evident que el fet en si, sense conèixer els detalls, es podria considerar irregular i estrany (posin la paraula que vulguin), però aquí del que es tracta és si per això hem d’eliminar de la vida pública una persona. Jo dic que no. L’home en qüestió va acceptar la decisió del partit i va explicar que tenien una relació d’amor i que havia deixat la condició de professor que el situava jeràrquicament per sobre de la noia.
Aquesta decisió ja diu prou a favor de l’afectat, però es pot tenir una relació d’amor amb una adolescent si ets un adult? Jo crec que sí, tot i que no sigui el més normal del món ni el més desitjable, però tinc tendència a evitar jutjar les altres persones en qüestions com aquesta, perquè prou feina tinc amb la meva vida.
D’entrada, cal recalcar que aquesta relació és completament legal, una altra cosa és que sigui moralment acceptable. Per tant, tots aquests garants de la moral pública haurien de retirar les acusacions de pedòfil o pederasta que li han deixat anar amb aquella elegància que els caracteritza. Pel que sigui, no els vaig veure tan escandalitzats després de veure El graduat o El lector, per dir dues pel·lícules rellevants sobre casos semblants. Sempre hi ha més papistes que el papa.
També sorprèn el partit en qüestió que ha pres aquesta decisió: Aliança Catalana, la flamant nova ‘extrema dreta’ catalana, una formació que, a priori, sembla no importar-li massa el que se suposa que està bé i malament, i acostuma a tirar pel dret a l’hora d’emetre les seves opinions polítiques. En canvi, en aquesta ocasió ha fet el que surt al manual dels partits: treure’s el problema de sobre i quedar bé, en lloc d’arriscar-se a prendre un camí diferent. Potser és que ja es comença a semblar als altres.
Hi ha hagut casos en què després s’ha hagut de fer marxa enrere, i si no que li ho preguntin a Junts amb Eduard Pujol, per posar un exemple, tot i que el cas no seria el mateix. Ara bé, si ens posem a buscar totes les relacions de tots els polítics potser més d’un no se salvaria d’haver tingut algun contacte sentimental/sexual moralment sospitós. Hem de jugar aquest joc? Jo dic que no, més que res perquè potser en sortim tots escaldats.
No crec que això o altres actituds poc acceptades d’entrada els hagi d’apartar de la política. Un polític no pot ser una persona amb un expedient vital immaculat, sinó que s’han de valorar les decisions que pren i els discursos que fa en el present, i no començar a buscar la taca negra a la biografia que la majoria tenen i tenim. Que aixequi la mà qui no tingui res a amagar o de què penedir-se!
Em sembla que darrere d'aquesta decisió hi ha molta necessitat de donar un fals exemple barrejada amb la dosi habitual d’hipocresia del ram. És curiós, perquè sembla que a ningú li interessa l’opinió de la noia, tothom ha corregut a carregar-se l’home. Potser ella està encantada amb aquesta relació i és la primera que no la vol trencar. Algú li ho ha preguntat o li interessa el més mínim, o és més fàcil enterrar en vida civil una persona de 31 anys? Com ens agrada carregar-nos a la gent i que fàcil que és fer de jutges dels altres mentre no ens mirem el melic, oi?