En molts àmbits, però especialment en el polític, és molt possible que hagin escoltat o llegit alguna vegada aquella expressió que diu que la dona del Cèsar no tan sols ha d’ésser honrada, sinó que ho ha de semblar, una cita habitualment recorrent quan es vol incidir i remarcar la importància de les formes.
Amb tot, hi ha polítics que s’entesten a disparar-se al peu i que amb la seva actuació contribueixen a allunyar encara més els ciutadans de la política abonant la creença, força estesa tot sigui dit, que n’hi ha molts que es volen dedicar a la cosa pública únicament per arreglar-se el seu jardí i que el pretès interès de la ciutadania passa, com a mínim, a un segon terme.
És el cas de l’exconseller liberal i expresident del grup parlamentari independent la legislatura passada i actual ambaixador d’Andorra a les Nacions Unides a Ginebra, Suïssa i Liechtenstein, i un dels vicepresidents d’Acció, Ferran Costa, que en el marc de la croada que manté contra l’aleshores consellera general no adscrita i avui presidenta del grup parlamentari d’Andorra Endavant, Carine Montaner –contra qui es va querellar per un presumpte delicte de revelació de secrets–, ara li reclama una indemnització de 64.000 euros. La quantitat correspon a la retribució que va deixar de percebre després de renunciar voluntàriament al complement de salari per dedicació exclusiva que li abonava el grup parlamentari, una pràctica en aquell moment legal tot i que faltada de la més mínima ètica en tenir ja el salari de president de grup.
La Justícia dirà el que hagi de dir quan toqui, però Costa ja ha quedat marcat i retratat.
